Cerca de crítiques

Enquesta

Dominique Merlet a l'Auditori

Tast del primer festival de piano

10/7/2007 |

 

Programa: Obres de Chopin, Fauré i Ravel pel pianista Dominique Merlet
Lloc i dia: Sala Oriol Martorell, 4 de juliol

De cop, ha esclatat un festival de piano. Un promotor, Carlos Daza, amb l'agència Criterium Música i el suport institucional de la Generalitat i l'Ajuntament, ha copsat la fam de piano dels melòmans barcelonesos i ha reclutat una sèrie de noms coneguts dintre del panorama internacional i hi ha intercalat un cicle de joves intèrprets catalans que, en cas de comparança, no és segur que tots en surtin beneficiats.

Pogorelich, en el concert inaugural, en què va tocar dues hores seguides sense alçar-se del piano; Nelson Freire, dissabte passat; Evgeni Koroliov, amb Les variacions Goldberg, el dissabte 14, i Andrei Gavrilov el diumenge 15, formen l'star system d'aquest festival. Per cert, sobre aquest darrer corre la llegenda urbana que durant molt de temps no va voler tocar amb un determinat piano perquè es pensava que als pedals hi havia una bona dosi de plutoni repressor. Entre els joves intèrprets, José Menor va tocar el dia 1, Daniel Blanch, el 8, i Katia Michel ho farà el diumenge 15 que ve.

Nosaltres, com a tast, vam voler anar a sentir Dominique Merlet, un pianista francès poc conegut aquí però del qual hi havia bones referències, com per exemple que l'any 1959 va guanyar el concurs de Ginebra, al qual es presentaven Maurizio Pollini i Martha Argerich. El temps, però, és implacable i cadascú és ara al lloc que li correspon.

Merlet ens va oferir, en la primera part, obres de Chopin, entre les quals la Sonata núm. 3 op. 58 . Va demostrar competència tècnica i la necessària agilitat, però el concepte va ser com pesant, acadèmic, sense la volada d'altres versions històriques de quan el piano era cultivat a Barcelona i es podia sentir Magaloff, Brailovsky i Arrau en aquest repertori. El públic devot que omplia més de mitja sala va delirar, probablement sense gaires referències. En la segona part va programar la Barcarolle núm. 5 op. 66 , de Gabriel Fauré, amb especial duresa i ens va oferir els Miroirs de Maurice Ravel, que va ser la part més reeixida i en què va destacar especialment amb Une barque sur l'océan, en una mena de puntillisme musical descriptiu i encisador.

Va afegir, pels aplaudiments, obres de Fauré i Schumann. Caldrà veure l'acollida del públic cap a aquest festival aparegut de sobte gràcies a un nou «importador». Això sí, tot fent-hi un forat per als músics joves d'aquí i oblidant, com passa gairebé en tots els cicles, els nostres mestres del piano.


JORDI MALUQUER
El Punt