Cerca de crítiques

Enquesta

Jesús Reina amb l'OBC

Solistes tots

2/6/2007 |

 

OBC. J. REINA, VIOLÍ. DIR.: E. OUE. AUDITORI, 25 DE MAIG

Que Jesús Reina és -o serà- un gran violinista se sap per la propina d'un andante bachià pletòric d'arguments i d'emoció i amb el control absolut que havia mancat al màgic Concert de Txaikovski amb què es presentava. És malagueny, té vint anys i estudia amb Zuckerman, avinentesa que l'ha propulsat -prematurament- a l'àvid circuit internacional.

Al seu favor cal dir que Eiji Oue havia concentrat en la segona part tot l'esforç de preparació de l'OBC i que el va acompanyar de manera dreturera i, fins i tot, vulgar.

Reina va tenir problemes puntuals amb el diapasó i permanents amb el metrònom, no va potenciar el registre central de l'Stradivarius que té en usdefruit -l'ex-Beckerath, de 1720-, va resultar monòton en les dinàmiques, va ensopegar per manca de diàleg, va produir sorolls de batuda i va afavorir una lentitud que va ensopir els músics prou enfeinats a llegir les notes. Va ser una versió de tràmit, indigna de tots plegats, compensada amb l'exquisidesa prometedora de l'encore.

Després, el titular va rubricar una versió francament engrescadora de la Desena simfonia de Xostakóvitx assolint-hi l'excel·lència en l'intricat joc cambrístic entre instruments solistes i en l'espectacularitat dels conjunts com el militarista retrat de Stalin al segon moviment. L'obra arrenca amb un tens moderato que el director va privar dels espasmes que Xostakóvitx reclama en passatges com aquest, però amb la premonició del vals la vivor es va instaurar al discurs i la versió va elevar el nivell amb el protagonisme formidable dels primers faristols i un convenciment col·lectiu inèdit a la primera part.

Xavier Casanovas Danés
Avui