Cerca de crítiques

Enquesta

Nathalie Stutzmann Cançons dels infants morts de Mahler

El càlcul erroni de Mahler

21/4/2007 |

 

OBC. N. Stutzman, dir.: Oue. auditori, 13 d'abril

Amb l'OBC, la contralt parisenca Nathalie Stutzmann va commoure en les mahlerianes Cançons dels infants morts servides amb veu profunda i personalitat encara més excepcional. A frec del murmuri les va servir amb una aristocràtica presència i una emissió feble per a una sala tan longitudinal, més encara en apianar els greus per assimilar-los al silenci evocat per les el·lipsis poètiques de Rückert quan parla de l'absència. Un equador divideix clarament la seva veu en una regió greu sense forçaments de pit i un registre superior on puja amb cautela per mor de l'afinació. El director respectava els seus temps, i la cinquena cançó va deparar un moment màgic confirmat pel recolliment del públic abans d'aplaudir.

Mahler es comparava amb Strauss quan va dir que cavaven la mateixa muntanya des de posicions oposades, però que es trobarien al mig del túnel. El desmenteix la poca inclinació de Strauss a especular. La versió va ser exuberant, però afectada d'alts i baixos proporcionals a la feina esmerçada: passatges brillants alternaven amb altres d'anàrquic atapeïment. Els solistes van elevar el nivell amb excepció del concertino Crambes, incert al final del seu solo.

Com a preludi, el Rèquiem per a orquestra de cordes del japonès Toru Takemitsu (1930-96), que converteix l'evocació dels morts en una premonició. L'obra suggereix les etapes d'un ritual íntim en què l'evocació de la natura ofereix apaivagament. La lectura del seu compatriota titular de l'OBC va ser d'una adequada contenció.

Xavier Casanoves Danés
Avui