Cerca de crítiques

Enquesta

La Simfònica de la Ràdio de Berlin al Palau de la Música

Una Perséphone impactant

21/4/2007 |

 

«RIAS KAMMERCHOR»
Lloc i dia: Sèrie Palau 100. Palau de la Música, 16 d'abril.

Deutors d'una gran admiració per la discografia del director germanopolonès Marek Janowski, en especial per la seva versió d'El crepuscle dels déus de Richard Wagner amb la Staatskapelle de Dresden, no podíem deixar escapar l'oportunitat de veure'l dirigir en directe. L'expectativa es va complir. En aquesta ocasió Janowski, que ja és un típic director acumulador perquè és titular, a més de l'Orquestra de la Ràdio de Berlín, de la de la Suïsse Romande i de la de Montecarlo, més que venir a lluir la seva discreta orquestra ens va voler seduir amb una programació poc freqüent: una obertura de concert de Mendelssohn sobre dos poemes de Goethe i, del mateix compositor, un oratori sobre el Salm 42, ‘Com el cérvol es deleix per l'aigua fresca', op. 42. I en la segona part el melodrama Perséphone, de Stravinsky, sobre un text d'André Gide, per a tenor, recitadora, cors i orquestra. En la primera obra, Mar en calma i viatge feliç, op. 27, va descriure els seus dos climes amb un adagio i un allegro. Janowski, amb una orquestra de so dens, ens va mostrar com alguns passatges de l'obra de Mendelssohn són un clar precedent de l'obra de Wagner, i la frisança pel retorn en un viatge marítim se'ns va comunicar de manera versemblant. El Salm 42 és una delícia i vam poder apreciar la categoria del cor de cambra RIAS i una tremolosa soprano, Martina Janková, que ens va impactar amb un Mein Gott agudíssim. El Harre auf Gott és un tema de Haendel que hi surt sovint. Costa de comprendre el paral·lelisme entre un viatge de noces feliç que va motivar Mendelssohn per escriure la peça, i el desig transcendent d'absolut del salm. Perséphone és una obra mestra i Stravinsky és un prodigi d'eficàcia que explica el que vol explicar i ho transmet amb la màxima economia de mitjans. La narració de la filla de Dèmeter que es debat entre els inferns, on alleuja les ànimes eternament condemnades, i el retorn a la terra amb la seva mare, és colpidor. I ho fa a través d'un tenor, Stuart Neill, en el rol d'Eumolpe, que du el fil argumental, i una recitadora, Anne Bennent, que fa de Perséphone. Una recitadora pot ser poc expressiva quan explica però quan encarna el personatge trobo que ha de ser més suggeridora. Tant el RIAS com el Cor Infantil de l'Orfeó van estar molt bé. Es dóna la circumstància que la melodia emprada per Stravinsky l'any 1932 en el primer cor de la segona part, Sur ce lit elle repose, és precisament el Laudemus Virginem del Llibre vermell de Montserrat. Hi treu el nas també algun ritme jazzístic en la segona part, en un interludi entre Eumolpe i Perséphone.

JORDI MALUQUER
El Punt