Cerca de crítiques

Enquesta

El dúo de la Africana, a la Fabià Puigserver

Una gota en la sequera

18/4/2007 |

 

El dúo de la Africana, de Fernández Caballero. Sala Fabià Puigserver, 12 d'abril.
sarsuela.

La severa abstinència de sarsuela de qualitat que es viu a casa nostra pot generar alguns dubtes sobre l'oportunitat d'un espectacle com El dúo de la Africana tal com ha estat dissenyat per aquest altre duo teatral integrat per Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. Per descomptat, el problema no rau pas en el fet que els responsables del muntatge trinxin la refrescant peça metalírica de Fernández Caballero per convertir-la en un joc de miralls tot reivindicant pel camí l'humor intel·ligent i absurd d'autors com Valle-Inclán, Mihura o Gómez de la Serna (impecables les fiblades del Greguerío de Joan Carreras). La llàstima és que quan deixem el món més proper al cabaret literari per entrar en la recreació de l'obra lírica (en un recargolat joc d'òpera dins de sarsuela dins del teatre, que voreja l'excés paròdic) les peces no encaixen.

Un altre llast, aquest ja no responsabilitat d'Albertí i Cunillé, és la probable disparitat de la resposta del públic. Si els sarsuelers tradicionals difícilment es deixaran seduir per una proposta gens convencional, per altra banda hi ha tot un sector que desconeix els codis de la sarsuela, el gènere sobre el qual Albertí ha bastit el seu enginyós espectacle però que ha estat bandejat a casa nostra en els últims lustres, sovint menystingut (injustament, com les curses de braus) pel seu suposat espanyolisme caspós. L'espurnejant partitura es manté gairebé íntegra, ben defensada pel mateix Albertí al piano (tot i temps un xic morosos), però la disparitat vocal entre actors i cantants era sovint dolorosa. La més destacada va ser María Hinojosa, temperamental Antonelli, per sobre del centre sòlid i l'agut difícil del Giuseppini de Miquel Cobos. Un espectacle irregular, però, donada la sequera, qualsevol gota de sarsuela és benvinguda.

Xavier Cester
Avui