Cerca de crítiques

Enquesta

Camilo interpreta Gershwin amb l'OBC

Doble reclam

27/3/2007 |

 

Els cicles s'ofereixen per fidelitzar i temptar, i el reclam de l'OBC era Michel Camilo en música de repertori per compensar dues novetats. Els qui van anar a l'Auditori per escoltar-lo en el pianisme jazzístic de Ravel i Gershwin es van veure confrontats a les primeres audicions dels majestuosos Métaboles, d'Henri Dutilleux, i d'una obra del 2007 de l'argentino-francès Martin Matalon encarregada per l'OBC i Radio France.

Un bon concert, marcat per l'exactitud orquestral, l'interès de les peces inèdites i l'entusiasme sorollós i apriorístic d'un públic rendit a l'heterodox pianista dominicà, que sacseja els pentagrames, sobrevola passatges melòdics del Concert en sol major, de Ravel, i potencia al límit els contrastos ofegant quasi les octaves baixes per garantir l'extremositat. La seva ritmicitat percussora resulta més connatural a la trepidació deRapsody in Blue, de Gershwin, que ha enregistrat amb l'OBC, tocada a plena satisfacció del públic.

Métaboles (1964) és una obra atmosfèrica i efectista, un monument que centra la producció exigent de Dutilleux (1916) talment com una línia de fuga postdebussyniana. Així, Lignes de fuite, s'anomena la negra i espectacular obra de Matalon (1958), que, farcida de percussions, retrocedeix des dels sorolls de la música concreta fins a l'expressionisme postwagnerià per excitar-se en estranys rituals. Les seves vociferacions retrunyen com els xiscles esfereïdors que sonen al Nibelheim o, caient en l'Strauss més violent, als malsons de Clitemnestra.

Xavier Casanoves Danés
Avui