Cerca de crítiques

Enquesta

La Passió segons Sant Joan de Bach a Palau 100

El dret de ser el primogènit

24/3/2007 |

 

Han sobreviscut dues de les cinc passions litúrgiques de Johann Sebastian Bach i el temps ha dotat la de sant Mateu d'un embolcall de misticisme que no ha d'amagar que la de sant Joan, molt retocada per Bach, li va servir de matriu. Estrenades a Leipzig, són com trams successius d'un mateix riu: dreturera i utilitària la de sant Joan (1724), visionària i més desenvolupada la de sant Mateu (1729), un oratori ja, romantitzat per la tradició.

Dirigia Georg Christoph Biller, cantor de Sant Tomàs de Leipzig en una nissaga garant del genius loci que inclou Schein, Kuhnau i Bach. Variat en temps i dinàmiques, el resultat va ser dolcíssim a l'orquestra, historicista a la part coral i tebi -per desconfiat- en els acompanyaments madrigalescs. El cor de nens i nois de Sant Tomàs va tenir un rendiment entusiasta que suggereix que l'excel·lència en un ofici pot ser irregular en concert. Els cantants van anar de l'asèptica correcció del baix Matthias Weichert i el Jesús mancat d'autoritat de Joerg Hempel a la poruga fredor de la soprano Julie Koch i la incompetència del contratenor Martin Woelffel i el tenor Kim Schrader.

Martin Petzold, antic membre del cor, va confegir un Evangelista expressionista amb una impostació vocal que el duia a desafinar ocasionalment per tal de lluir uns colors baritonals. En aquesta part troncal evoquem amb devoció Ernst Häfliger, l'egregi tenor traspassat fa uns dies.

La passió de sant Joan s'escoltarà a l'Auditori el dia 28 de març i la de sant Mateu, amb forces autòctones, al Palau el 15 d'abril.

Xavier Casanoves Danés
Avui