Cerca de crítiques

Enquesta

El Minguet Quartet al II Festival de Música Contemporània

Els poetes del so

18/3/2007 |

 

Programa: Obres de Josep Soler, Luis Codera i Wolfgang Rihm pel Minguet Quartet de Colònia.
Lloc i dia: II Festival de Música Contemporània de la Fundació Caixa de Catalunya. Cicle Mompou 2007. Sala Oriol Martorell (Barcelona), 13 de març.

La Fundació Caixa de Catalunya, que la temporada passada va dedicar el seu primer festival a Xostakòvitx, enguany el celebra entorn de la figura de Frederic Mompou tot recordant que fa vint anys que va morir. La fundació n'ha tornat a confiar la direcció artística a Xavier Güell, que ha articulat un conjunt de 8 sessions, totes interessants, i, per obrir-lo a músiques altres que la de Mompou, del qual s'interpreten cinc obres, l'ha batejat encertadament com a Poetes del so. Morton Feldman, Helmut Lachemann, John Cage, Toro Takemitsu, Agustí Charles i Benet Casablancas, entre d'altres autors, hi han tingut cabuda.

El concert de dimarts estava confiat a un jove i ja prestigiós quartet de corda, el Minguet Quartet, de Colònia. Van escollir aquest nom en memòria de Pau Minguet Irol, nascut a Barcelona cap al 1715 i establert a Madrid, on va desenvolupar una feina de gravador, com ell mateix s'autoqualificava, impressor, autor de diversos tractats de música, divulgador dels jocs de màgia i postulador de la difusió de les arts entre el gran públic. No sé si és un error o una aportació, però el programa de mà el cita com a Pablo Minguet, nascut a Madrid. Hi va morir el 1801. Potser és degut al fet que el Minguet Quartet acabava de fer la integral dels quartets de Wolfgang Rihm precisament a la capital del Regne...

Quan un quartet de corda té qualitat fa la sensació que pot treure música de qualsevol matèria inert: una nota repetida pot agafar infinits matisos, les queixes dels instruments poden graduar-se des de la subtilitat fins al drama, les intencions i l'expressivitat són valors afegits a les indicacions dels autors. Tanmateix, cal reconèixer que si una obra permet interpretacions tan exquisides és que, d'una manera o altra, les conté.

El Minguet Quartet va tocar molt bé, per primera vegada, una obra molt ben travada de l'any 1966 de Josep Soler, circumstància que el compositor ens va confirmar tot i que en l'explicació del programa es diu que es va estrenar el 1969/70. També van estrenar l'obra Limite –de l'enguany compositor resident del cicle Joves Intèrprets Catalans, Luis Codera Puzo (1981)–, molt convincent. Per començar i acabar el concert van contrastar els Quartets IV i III de Wolfgang Rihm (1952), que es duen tres anys de diferència i precisament el darrer és el que més s'aproxima a la idea de poeta del so. El que es va interpretar primer responia a un desig d'individualització respecte al seu precedent, i era més sec, més dur i més conceptual. El segon moviment del III, en canvi, ens va instal·lar en moments de pura beatitud. Per fortuna, el darrer quartet de Rihm, el XII, sembla tornar més aviat a la línia d'aquest. Aquella mateixa nit, Rihm complia 55 anys. Que per molts anys tant la seva música com el Minguet Quartet ens tornin a visitar. Aporten tensions, compensacions i moments poètics de manera indefugible.

Aki Takahashi, el Trio Kandinsky i l'Ensemble Recherche, l'11 i el 24 d'abril i el 3 de maig, faran els concerts que clouen el cicle.

Quan un quartet de corda té qualitat fa la sensació que pot treure música de qualsevol matèria inert: una nota repetida pot agafar infinits matisos i les queixes dels instruments poden graduar-se des de la subtilitat fins al drama.

JORDI MALUQUER
El Punt