Cerca de crítiques

Enquesta

La vida breve de Falla a l'Auditori

Intercanvi de cromos

2/3/2007 |

 

L'OBC i l'ONE s'han permutat un Falla i ens ha tocat La vida breve, l'òpera (del 1905) que forma tríptic amb El amor brujo i El sombrero de tres picos, l'obra bescanviada amb Madrid. Resulta evident: l'Orquestra i Cor Nacionals d'Espanya estan en forma i es creuen el projecte que els retorna als estàndards que obren els circuits internacionals. Plau saber que en són responsables dos perifèrics d'aquí, Josep Pons i Mireia Barrera.

La versió va ser perfecta en el conjunt i en aspectes com l'encaix del cante jondo amb guitarra servit per la veu esquerdada de Carmen Linares i la classe suprema de Miguel Ochando. Els cantants, menys el tenor, van estar ajustats: María Rodríguez, Marina Pardo, la catalana María José Callizo, Gustavo Peña, Enrique Baquerizo i José A. López, tan apreciat a l'Auditori. Només va desentonar el porto-riqueny César Hernández. Pletòrica l'actuació dels ens estables sota una concertació a la percaça de matisos. La gesticulació de Pons és el perfil viu de la música.

En el concert de Lalo esclataven totes les possibilitats de la jove violoncel·lista argentina Sol Gabetta. Té un estil persuasiu, un so monòton i una aclaparadora seguretat tècnica i expressiva. La propina va ser esplèndida: Dolcissimo de Peter Eötvös.

Xavier Casanoves Danés
Avui