Cerca de crítiques

Enquesta

El Cyrano de Bergerac d'Alfano a València

Per nassos

14/2/2007 |

 

Un dels efectes col·laterals de l'accident a l'escenari del Palau de les Arts que ha retallat la capacitat tècnica del teatre valencià ha estat la impossibilitat d'acollir el muntatge Cyrano de Bergerac d'Alfano, presentat al Met i el Covent Garden. Com que per nassos l'espectacle ha de continuar, Michal Znaniecki ha preparat a corre-cuita una nova producció, lletja, amb moments de fireta (el setge d'Arras), projeccions irregulars i afegits superflus (l'aerealista), però que té el mèrit de ser funcional. Llàstima que els finals d'acte quedessin deslluïts per altres problemes tècnics, en aquest cas del teló.

Amb permís de Roberto Alagna, ha estat Plácido Domingo qui per nassos ha tornat a la circulació l'òpera d'Alfano. Descomptem el temps limitat (poc més d'una setmana) amb què el tenor ha assajat el muntatge, les transposicions per adaptar la partitura a les seves possibilitats, una mica de fatiga en el primer acte (el més exigent en l'aspecte físic) i un tipus poc creïble com a destre espadatxí. Què queda? Doncs molt, com una generositat en el cant digna de lloar i un exquisit sentit poètic que va culminar en una corprenedora mort de Cyrano. Sondra Radvanovsky va ser una Roxane de veu ampla, un punt estrident, capaç de superar el gruix orquestral, i que va tenir en un emfàtic tercer acte el punt culminant de la seva aplaudida actuació. Destaquem també els impecables De Guiche de Rod Gilfry i Ragueneau de Carmelo Corrado, però els problemes tècnics del Christian d'Arturo Chacón-Cruz van desequilibrar el conjunt. Patrick Fournillier va treure tot el suc de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana en una obra que beu tant o més de l'impressionisme que del verisme, i que tot operòman amb bon nas hauria de conèixer.

Xavier Cester
Avui