Cerca de crítiques

Enquesta

Entremont dirigeix la Simfònica de Munic a Girona

Beethoven contundent

11/2/2007 |

 

Direcció i piano: Philippe Entremont.
Lloc i dia: Auditori de Girona, 9 de febrer del 2007
ORQUESTRA S. MUNIC

El concert va començar amb l'obertura del ballet Les Criatures de Prometeu, op. 43 (1801) de L. V. Beethoven. En aquesta obra, d'estil clàssic i encara netament influenciada per Haydn i Mozart, la Münchner Symphoniker va començar a desplegar tot el seu potencial, fent gala d'un molt bon equilibri entre la robusta corda i la rica paleta tímbrica dels vents, sobretot de les fustes.

A continuació i actuant-hi el mateix Philippe Entremont com a director i pianista, es va interpretar el Concert per a piano i orquestra núm. 4 en sol M, op. 58, també del compositor de Bonn. Començat el 1805, es va acabar en el transcurs de l'any següent, ja que Beethoven el mencionà en una carta del cinc de juliol d'aquest mateix any al seu editor: «Jo us anuncio que el meu germà, pels seus assumptes, va a Leipzig i jo li he entregat l'Obertura de la meva òpera arranjada per a piano, el meu Oratori i el nou Concert per a piano (carta 132).» La versió que va proposar Philippe Entremont va ser molt rica en canvis de color i claredat de les textures, tant en la interpretació com en la direcció, però si alguna cosa s'ha de destacar de la versió que es va poder escoltar, és el gran control de la tensió dramàtica i del fraseig, que va tenir la seva màxima expressió en el segon moviment Andante con moto, i que va crear en el públic l'ambient d'expectació que es dóna només en les grans ocasions.

La segona part va estar dedicada a la seva Simfonia núm. 4 en si bemoll major op. 60 també del 1806. La interpretació va ser contundent i amb tots els detalls controlats. La direccionalitat del discurs musical, que sustentava sempre la lògica de l'arquitectura formal, i la riquesa sonora de l'orquestra (compacte en la corda i cristallina en els vents), van aclarir de manera exemplar les textures amagades en la partitura. En resposta als llargs i intensos aplaudiments del públic que emplenava la sala, els músics van oferir de propina una versió electritzant de l'obertura de Les Noces de Fígaro, de Mozart.


JOSEP JOFRÉ
El Punt