Cerca de crítiques

Enquesta

La Missa in tempore belli de Haydn per R. King

Forces autòctones

1/2/2007 |

 

Marquen aquest concert el dinamisme del director anglès Robert King i l'excel·lència del Cor Madrigal que comanda Mireia Barrera units en la Missa in tempore belli de Haydn (1796), una mostra de la serenor aristocràtica de Haydn al tram final de la vida en resposta a les convulsions del seu entorn. Napoleó amenaçava Viena i l'obra volia ser alhora una reflexió i un clam.

La valoració global és del tot positiva per l'estil i la correlació de forces. El gest mecànic de King va esperonar l'Orquestra, els primers faristols (formidable el cellista Nabi Cabestany), un bon quartet vocal -el baríton Iñaki Fresán i tres competents cantants: Carolyn Sampson, Hilary Summers i Charles Daniels- i el Cor Madrigal que va tenir una prestació entusiasta i justa amb un bon equilibri intern.

El concert l'obrien l'intranscendent Obertura en re major de Josep Duran (1730-1802) i la Simfonia núm. 1 de Mendelssohn, (1824), la seva primera per a gran orquestra de factura encara clàssica amb premonicions schumannianes quan els vents reben escadusserament un tímid protagonisme.

Un dia després, la Simfònica del Vallès oferia un concert barroc dirigit pel violinista Corrado Bolsi amb lluïment de dos músics: Ricard Borrull, brillant en el Concert per a flautí en do major de Vivaldi, i el solista d'oboè de l'OSV, l'admirat Òscar Diago en el BWV 1060 de Bach que, per tècnica, expressivitat i ideari estètic, el confirmava com un artista de la més alta categoria.

Xavier Casanoves Danés
Avui