Cerca de crítiques

Enquesta

Vadim Repin amb la Simfònica de Melbourne a l'Auditori

Com la roca i l'aigua

30/1/2007 |

 

Hi havia interès per tornar a sentir Vadim Repin, un dels grans violinistes del moment, i conèixer una de les orquestres orientals més promocionades a les ordres d'un director valorat a l'alça com és Oleg Caetani, el seu titular des de fa dos anys. Aquesta és la segona gira europea de la Simfònica de Melbourne, que, quan es vol lluir, juga les cartes de la solidesa, la potència i una sonoritat fosca i contundent, qualitats adients per a l'espectacular Simfonia núm. 2 de Rakhmàninov, però menys per al Concert per a violí de Sibelius i gens per als Sortilegis de Xavier Montsalvatge, tocats amb més voluntat de respecte que encert. Al final del concert el fraseig començava a descontrolar-se amb un so atapeït que perdia plasticitat en l'apoteosi final. L'estil de Caetani denota el mestratge de Kyrill Kondraixin, el treball amb Otmar Suitner i vincles continuats amb importants orquestres i òperes centreeuropees. Va tocar Montsalvatge aliè al seu esperit irònic, no es va adaptar a Repin com si el volgués esperonar i va convèncer amb una enèrgica concertació de la Simfonia amb resultats admirables fins a l'esmentada espessor final. En la tercera col·laboració amb Ibercàmera, Repin va enamorar tothom amb un so fluid i puríssim i amb un discurs que evidenciava una serenitat refractaria a tot efectisme. Magistral!

Xavier Casanoves Danés
Avui