Cerca de crítiques

Enquesta

Ewa Podles al Liceu

Morts de gust

26/1/2007 |

 

Ewa Podles és una cantant excepcional, no pas per la seva veu portentosa de color, extensió i flexibilitat, entre altres qualitats, sinó per la forma com l'empra. La contralt polonesa va causar estralls difícils de guarir en les Cançons i danses de la mort de Mussorgski, abordades amb una teatralitat gens gratuïta, afavorida pel mil·limètric revestiment orquestral de Xostakóvitx. La ironia més lacerant i la pau sepulcral més pregona es van combinar en unes lectures d'una intensitat esfereïdora que van tenir la seva luctuosa prolongació, com a propina, en El camp dels morts d'Alexander Nevski de Prokófiev.

La presència de Podles era un atot més en un dels programes més compactes i ben pensats de tota la temporada de l'OBC. Kaija Saariaho és el punt d'intersecció de dues afinitats electives d'Ernest Martínez Izquierdo: Finlàndia i la música contemporània. Orion és una bona prova del domini de Saariaho dels recursos d'una gran orquestra, en especial en les inefables sonoritats del moviment central Winter sky. L'aposta russo-finlandesa de la sessió es va completar amb partitures de Scriabin i Sibelius. Si director (un pèl impacient en el control dels fluxos i refluxos) i orquestra (més brillant que realment opulenta) es van deixar emborratxar pels excessos d'El poema de l'èxtasi, la major depuració de Tapiola, penúltim pas de la carrera de Sibelius abans del silenci, va tenir la seva justa recompensa en el consolador acord final de la corda. Martínez Izquierdo apareixia per primer cop com a extitular i actual principal director invitat de l'OBC amb resultats força notables, però, potser perquè els crítics són malpensats de mena, va ser curiós observar com, mentre Podles rebia les ovacions d'un públic mort de gust, el director només va fer aixecar un cop l'orquestra.

Xavier Cester
Avui