Cerca de crítiques

Enquesta

Trio di Clarone amb Sabine Meyer al Palau de la Música

Sabine Meyer, la dona clarinet

22/1/2007 |

 

Programa: Obres de Beethoven, Rossini, Danzi, Verdi, Mozart, Von Weber i de Franz i Karl Doppler pel Trio di Clarone format per Sabine i Wolfgang Meyer i Reiner Wehle amb Christian German Ruvolo al piano.
Lloc i dia: XXII temporada d'Euroconcert. Palau de la Música, 16 de gener.

Sabine Meyer, a part de tocar amb soltesa el clarinet, amb els anys que fa que s'hi dedica, s'ha anat a poc a poc identificant amb l'instrument. El seu perfil, primíssim, recorda l'elegant tub sonor emissor de música. També sorprèn el contrast entre el somriure estereotipat en les salutacions de després de cada peça amb la ferocitat del seu gest, com de serp llançada sobre la presa, quan ataca l'instrument per emetre el primer so. La vetllada de dimarts al Palau de la Música va confirmar que aquesta intèrpret ha esdevingut una veritable dona clarinet.

L'última visita, el gener de 2005, que va fer a Barcelona amb el Bläserensemble, que també lidera, va ser més rica en ventall sonor. Aquesta vegada, només amb tres clarinets, tot i que algun d'ells canviava a corno di bassetto (nom literari del clarinet afinat en fa), el so era més auster i monòton i un pianista poc subtil tampoc hi ajudava.

No obstant això, en un programa titulat Una nit d'òpera en què es tocaven adaptacions de temes operístics per a clarinet, van destacar les variacions per a clarinet i piano de Franz Danzi sobre La ci darem la mano del Don Giovanni de Mozart. Una adaptació de Mozart sobre tres temes del mateix Don Giovanni, per tri corni di bassetto va tenir més malícia i la sensació d'autenticitat de quan un autor utilitza la seva pròpia música per oferir-nos-en una variant.

També van tenir més consistència les variacions sobre un tema de Silvana, op.33 de Carl Maria Von Weber amb un magnífic Reiner Wehle al clarinet. La festa va esclatar, i el pianista dins de la seva matusseria va tenir moments més inspirats, en la Rigoletto-Fantasia, op.38 de Franz i Karl Doppler germans flautistes, directors d'orquestra i compositors austríacs de la segona meitat del XVIII. Els aplaudiments van motivar una propina.

A la fi del concert vaig sentir comentaris de molts clarinetistes valencians desplaçats expressament per escoltar els germans Meyer i Reiner Wehle. Un d'ells, ja de mitjana edat, referint-se a la facilitat i bona projecció de so de Sabine Meyer va dir: «Nois, jo, aquesta nit, em jubilo. Penjo l'instrument». El virtuosisme es veu que, a vegades, en comptes d'encoratjar, dissuadeix.

No deuen pensar així ni els solistes de les nostres orquestres ni les nostres joves i magnífiques clarinetistes Laura Ruiz i Ona Cardona que esperem sentir algun dia en una de les sèries fixes de concerts.

A la fi del concert vaig sentir comentaris de molts clarinetistes valencians desplaçats expressament per escoltar els germans Meyer i Reiner Wehle. Un d'ells, ja de mitjana edat, referint-se a la facilitat i bona projecció de so de Sabine Meyer va dir: «Nois, jo, aquesta nit, em jubilo. Penjo l'instrument». El virtuosisme es veu que, a vegades, en comptes d'encoratjar, dissuadeix.

JORDI MALUQUER
El Punt