Cerca de crítiques

Enquesta

Jonas Kaufman a la Schubertíada

Exterminem els mòbils

22/11/2003 |

 

Schubert: 'Die schöne Müllerin'. Jonas Kaufman, tenor. Helmut Deutsch, piano. Schubertíada, Barcelona, Auditori Winterthur, 18 de novembre.


Prou, exterminem-los! Que no hi entri ni un en cap sala de concert ni teatre! El cronista impulsa, amarat d'indignació i justificada ira, la Lliga per l'Aniquilació Total dels Mòbils Emprenyadors i el Desterrament dels seus Propietaris Maleducats, després que, en el fins ara oasi musical de la Schubertíada (oh, no, aquí també!) no en sonés un, no, sinó dos mòbils, d'aquells amb musiquetes repel·lents que les seves respectives propietàries van ser incapaces de silenciar. El primer ja va descentrar de valent, el segon va arruïnar, massacrar, destrossar despietadament els darrers compassos, íntims i recollits, de Die schöne Müllerin. Una vergonya.
Amb el cicle schubertià debutava a casa nostra Jonas Kaufman, un dels tenors lírics alemanys de les darreres fornades més interessants. Amb una veu ferma, de regust fosc i, perquè no, viril, Kaufman va oferir una lectura amb encara prou camí per madurar però ja més que notable, que va anar centrant-se després d'unes primeres cançons un punt rígides i amb alguns problemes a l'apianar la veu, sobretot en l'agut (defecte tècnic? Nervis? Instrument encara fred?) per tocar de forma més directa la fibra sensible en el tram final del cicle.
Sense por a l'expansivitat sonora (potenciada per l'acústica mateixa de l'Auditori Winterthur), als forts contrastos dinàmics dins d'un mateix lied i a la teatralització d'algunes de les peces (recurs sens dubte lícit quan és emprat amb coherència, com aquí era el cas), i amb un domini remarcable de les inflexions del text, Kaufman va ser un caminant impetuós, afectiu, sardònic, irat (la seva molinera devia quedar ben espantada en algun moment pel caràcter del seu pretendent) i, finalment, d'una resignació extrema en la cançó de bressol que tanca aquest periple per l'amor i el desamor -resignació doble, donat l'atemptat telefònic que va haver de patir.
El fet que Die schöne Müllerin guanyi molts enters quan és interpretat per un tenor no va passar desapercebut a Kaufman, i la seva lectura juvenil va fer justícia a aquesta història d'amors i desamors entre joves escrita per un compositor que també va morir jove. El piano de Helmut Deutsch recolzava amb colors temperats les evolucions ciclotímiques de la veu, a la qual va donar sempre un suport òptim.
Xavier Cester
Avui