Cerca de crítiques

Enquesta

Al Ayre Español amb María Bayo a Euroconcert

Delícies barroques

13/12/2006 |

 

María Bayo és una artista inquieta, amb ganes d'investigar i ampliar el seu repertori. Per això, la seva col·laboració amb Eduardo López Banzo i el seu conjunt Al Ayre Español, recuperadors incansables del patrimoni barroc peninsular, és filla de la lògica més pura. El concert que van oferir dins del cicle Euroconcert seguia l'estela del disc d'àries de José de Nebra que Bayo ha gravat per a Harmonia Mundi, del qual ja va oferir un tast com a cloenda de l'últim Festival de Torroella de Montgrí. Amb la veu només fraccionalment menys fresca que a l'estiu, però amb la mateixa seguretat tècnica i expressiva de sempre, la soprano navarresa va abordar amb una gran vitalitat les enèrgiques peces de Nebra, els requeriments virtuosístics de les quals van fer que sacrifiqués una mica la claredat en la dicció. Les compensacions, però, van ser més que suficients, com en l'ària que tancava el programa, El bajel que no recela, atacada de forma vertiginosa, gairebé suïcida (molt més ràpida que al cedé!). En el balanç positiu de la sessió cal posar-hi també la brillantor instrumental d'Al Ayre Español -tot i que els esbufecs continus de López Banzo arriben a cansar-, posada de manifest en les truculències de la simfonia La casa del diavolo, de Boccherini, amb les seves reminiscències del ballet Don Juan, de Gluck.

Atractiva com és (i molt) la música de José de Nebra, no hi ha dubte que la de Händel, protagonista de la primera part de la sessió, és la d'un geni autèntic. Per això, un dels moments més emocionants va ser una ària de l'òpera Alcina, Credete al mio dolore, exposada amb eloqüència per una María Bayo que va demostrar de nou que no té més límits que els de la seva refinada sensibilitat.
Xavier Cester
Avui