Cerca de crítiques

Enquesta

La Boheme a l'Auditori Claror d'Andorra

Triomf de la primera gran experiència operística al país

20/11/2006 |

 

INTÈRPRETS MIKI MORI, ALBERT MONTSERRAT, MONTSERRAT MARTÍ, CARLES DAZA, MANEL ESTEVE
ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS
COR AMICS DE L'ÒPERA DE SABADELL
DIRECCIÓ MUSICAL JOSÉ COLLADO
DIRECCIÓ ESCÈNICA JORDI VILÀ
LLOC AUDITORI CLAROR
DATA 18 DE NOVEMBRE DEL 2006

Un fet cultural poc habitual al país, una representació operística, va congregar dissabte a la nit un nombrós públic a l'Auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos Lauredià. Un títol del gran repertori, La Bohème, de Giacomo Puccini, i una companyia amb 25 anys d'experiència en la difusió de l'òpera arreu de Catalunya --els Amics de l'Òpera de Sabadell-- van ser els principals reclams de la iniciativa, que estava organitzada conjuntament pel Comú de Sant Julià, el Ministeri d'Afers Exteriors, Cultura i Cooperació i Crèdit Andorrà. En un fossat improvisat hi havia l'Orquestra Simfònica del Vallès, amb José Collado al podi, mentre que l'escenari l'ocupaven les veus de Miki Mori, Albert Montserrat, Montserrat Martí, Carles Daza i Manel Esteve en els rols principals.

La interpretació, principalment la instrumental, va mostrar-se en un primer moment insegura i sense lluentor --els compassos inicials són decisius a l'hora de marcar el tempo i la consistència dramàtica de l'escena--, de manera que el primer acte va quedar deslluït per aquesta manca de vigor en l'aspecte simfònic. Tot i això, tant Albert Montserrat en el paper de Marcello com Miki Mori en el de Mimí ja van demostrar una autoritat vocal que es va anar confirmant en el decurs de la representació. Després d'un segon acte molt ben resolt, tot i la complexitat de jocs polifònics entre solistes i cor, l'orquestra va afrontar els dos darrers actes encara amb més determinació, cosa que va encomanar-se també als cantants: van adquirir més autoconfiança i van afrontar una part final --la més dramàtica-- amb una absoluta determinació i sang freda.

A més de la parella protagonista, cal destacar les intervencions de Martí interpretant la voluble Musetta i de Daza en el paper del pintor Marcello, dos personatges que donen forma a la història d'amor secundària i més amable de la trama argumental. Així mateix, també va ser força notable la interpretació de Manel Esteve, en la pell de l'eixelebrat Schaunard, mentre que el baix Josep Pieres, que feia el paper del filòsof Colline, va passar més aviat sense destacar gaire. En conjunt, doncs, el públic va assistir a una funció de remarcable qualitat --que es va saldar amb una càlida acollida del públic--, tot i que la companyia no treballa amb els recursos dels grans coliseus. Esperem que es repeteixi l'experiència les temporades vinents.

JORDI SALAZAR
El Periòdic d'Andorra