Cerca de crítiques

Enquesta

Gergiev dirigeix l'Orquestra del Teatre Mariinsky a Girona

Esperit de cos

17/11/2006 |

 

Les hosts del Teatre Mariinski van culminar al Liceu la seva maratoniana ràtzia per l'Estat, que ha inclòs Girona (amb una brusca Quarta de Brahms i un Concert núm. 3 de Rakhmaninov amb un Valeri Guerguiev més apassionat que Aleksei Volodin). El teatre rus és de les poques companyies que poden muntar un Ring només amb les seves forces. L'avantatge és la solidesa i disciplina de l'equip, però aquest esperit de cos pot dificultar la presència de grans personalitats. En el primer acte de Die Walküre i el segon de Parsifal, només la torrencial Kundry de Larisa Gogolevskaia mereixia l'admiració: la soprano va posar tota la carn a la graella en una versió incendiària. Al líric Oleg Balaixov Parsifal li ve gran, mentre que el Klingsor de darrera hora (i una mica verd) de Mikhaïl Petrenko evidenciava que el planter del Mariinski no para de renovar-se. Menys sort hi va haver amb el Siegmund baritonal i poc poètic d'Aleksei Steblianko (lluitant contra una flegma en les darreres frases), la Sieglinde sense greus de Valeria Stenkina i el Hunding mig declamat de Gennadi Bezzubenkov.

El principal actiu continua sent la magnífica orquestra i, esclar, Guerguiev. A Die Walküre la seva direcció esmicolada, amb una tensió amb més pujades i baixades que una muntanya russa (la ironia no és intencionada) va ofegar la respiració de la música. Per contra, en un Parsifal que admet millor l'alentiment, els fluxos i refluxos van quedar ben integrats. Per un raonament invers, aquest Wagner ens recordava quant li deuen les òperes de Rimski-Kórsakov. Confiem que en futures visites del Mariinski el repertori rus guanyi preeminència, si pot ser, escenificat.

Xavier Cester
Avui