Cerca de crítiques

Enquesta

El Ma vlást d'Smetana per Libor Pesek

Nit txeca a l'Auditori

16/11/2006 |

 

Smetana: Ma vlást.
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Dir: Libor Pesek.
L’Auditori, de Barcelona. 28 d’octubre de 2006.

La visita d’un dels més reconeguts especialistes del repertori txec, Libor Pesek, va passar amb més discreció del presumible. Pels qui, innocentment, les expectatives eren vibrar com ho van fer en l’ anterior programa dirigit per Oue, el gerro d’aigua freda els provocà preguntar-se si la Cinquena de Mahler havia estat un miratge. Ja se sap, però, que amb l’OBC l’adveniment d’una batuta prestigiosa no és garantia d’èxit.

De memòria –i segurament fins a la sacietat de dirigir-la per arreu-, el director eslau va oferir el cicle simfònic Ma vlast sota una aureola de conformisme i talant aristocràtic que va traslluir un rerefons de preparació, especialment en la base rítmica, però sense profunditat, ni personalitat. Sembla doncs, que ambdues parts es van complaure en la funcionalitat de tocar amb uns mínims, però sense superar el graó de la superficialitat. A voltes de traç gruixut i nebuloses en les fustes, com en el sisè poema, Blànik –no tant diumenge al matí-, els tres primers van acusar certa rutina i una manca d’organicitat interna que els apropà a la franja de la suite temàtica. Quelcom diametralment oposat al concepte de poema simfònic que s’acusà de manera prevalent en el més conegut: el Moldava el qual, tot i unes flautes tècnicament incòlumes, no va trobar una sonoritat prou cambrística en l’altiplà nocturn i l’arribada a Praga més una dansa que un corrent solemnial. Menys nostàlgic, Vysehrad tampoc va ser l’acolorida peça que podria. Com tampoc ho va ser la teatral Sarka amb nul contrast entre l’orgia i la matança, sense expressivitat en les corbes del clarinet ni capacitat de convocatòria en la crida de les trompes. L’inici de la segona part va millorar en intensitat i treball atent a la construcció i al conjunt malgrat que, el gruix dels violins va ser l’habitual i, en conseqüència, la frondositat de Pels camps i boscos de Bohemia potser no va passar del respectable Parc de Vallvidrera.

D’altra banda, malgrat entendre’n els motius, no podem estar de posar-nos en la veta purista i recordar que si el cicle Ma vlast és una obra unitària se la parteixi amb el convencional descans.

Albert Ferrer i Flamarich
Catclàssics