Cerca de crítiques

Enquesta

Recital de Kasarova al Liceu

Impressions variables

20/11/2003 |

 

Obres de Händel, Gluck i Mozart. Vesselina Kasarova, mezzosoprano. Orquestra de cambra. Director: David Syrus. Barcelona, Gran Teatre del Liceu, 16 de novembre.


Concert ben estrany, el de Vesselina Kasarova, no gaire dissímil de la nit d'escrutini en què les primeres impressions van divergir força de les finals. El que havia de ser un recital amb un cor búlgar es va reconvertir en una sessió amb una orquestra anònima integrada per membres de la formació titular del Liceu. No hi ha dubte que la mezzo búlgara posseeix unes qualitats que la converteixen en una de les cantants més apreciades del moment, però no totes es van palesar en el seu retorn a Barcelona.
Kasarova no té por de prendre riscos, com a les tres àries de Händel de la primera part, en què els seus pianíssims s'obtenien massa cops a costa de destimbrar i calar. Aquesta característica, així com l'enfosquiment artificiós dels greus i un fraseig a vegades rebuscat, es va mantenir al llarg de tot el programa, però cal reconèixer que els resultats interpretatius van anar in crescendo. El seu pas per l'Orphée et Euridyce de Gluck revisat per Berlioz va ser més estimulant, sobretot en una virtuosística Amour, viens rendre à mon âme. Tanmateix, va ser en les dues àries de La clemenza di Tito (la inclosa en el programa i l'oferta com a propina) on Kasarova va donar proves fefaents del seu talent: no debades Sesto és un dels seus papers de capçalera. Fermesa tècnica i sensibilitat en el cant van ser les armes amb què finalment la mezzo va convèncer. Ja dèiem, no obstant, que aquest va ser un concert curiós. Al costat d'una cantant de primera línia, hi va haver l'acompanyament anèmic de David Syrus al capdavant d'una orquestra massa amiga de la desafinació i els desajustos (exceptuant la flauta d'Albert Mora i el clarinet de Juanjo Mercadal) que no va poder amagar que els fragments instrumentals programats, amb l'afegit no anunciat de l'obertura de Serse, van ser pur farciment.


Xavier Cester
Avui