Cerca de crítiques

Enquesta

La Bohème al Teatre Auditori de Sant Cugat

Fet a casa

5/11/2006 |

 

Programació: La Bohème, òpera de Puccini en una producció d'Amics de l'Òpera de Sabadell amb la direcció escènica de Jordi Vilà i musical de José Collado. Cor de l'AAOS i l'Orquestra Simfònica del Vallès.

Lloc i dia: Teatre Auditori de Sant Cugat. 3 de novembre.

Els Amics de l'Òpera de Sabadell han volgut celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari amb una producció pròpia de La Bohème de Puccini. Tot un tret definitori la tria d'un dels títols més populars i més difícils del repertori. Recordo autèntics desastres vistos a Southampton (WNO) i a la Staatsoper de Berlín amb intèrprets fora de caràcter i orquestres amanerades que se'ns presentaven sense tremp. Molt per sobre aquesta proposta que a més ha reeixit en el repte de fer-ho amb gent que s'ha format o ha sovintejat el seu escenari, amb un director d'escena d'aquí i un director d'orquestra que s'estrenava a l'AAOS però que du un llarg bagatge dirigint els nostres millors cantants i que garantia la quadratura i la il·lació del discurs musical. La presència en el repartiment de la més jove del clan Caballé, Montserrat Martí, n'explicava prou la seva col·laboració.

La Bohème va funcionar també teatralment. Els cantants feien creïble la proposta i Vilà va reeixir aconseguint comunicació i emotivitat. La Mimí de Miki Mori –absent la prevista Ekaterina Sxerbatxenko per problemes de visat– va ser una agradable sorpresa. Mesurada fins al més petit detall en la composició del personatge va reeixir salvant l'excés de potència vocal en l'últim acte on s'ha d'anar esllanguint, ja que arriba a l'estudi de Rodolfo poc abans de morir i si bé broda el final, hi ha massa contrast. El Rodolfo d'Albert Montserrat impecable en els moments de força i encara no plenament assolits els matisos a mitja veu. Molt bé el pintor Marcelo de Carles Daza així com el músic Schaunard de Manuel Esteve. Josep Pieres va apostar per una versió dolguda i aprofundida de la cèlebre ària de Colline Vecchia zimarra i Montserrat Martí va donar el punt just al caràcter escènic de Musetta. Joan Caules en el doble paper de Benoit i d'Alcindoro, amb uns certs excessos de caracterització, va estar en el punt just evidenciant els progressos en el paper de baix còmic que s'ha traçat. Eficaços els cors adult i infantil de l'AAOS. Aquesta producció es va estrenar a Sabadell el dia 25 i es presentarà encara avui a Figueres, el dia 8 a Lleida, el 10 a Viladecans, el 12 a Granollers, el 14 a Reus i el 18 a Andorra. Tindran també el privilegi de tastar un excel·lent espectacle pastat a casa, amb olor de pa artesà.

JORDI MALUQUER
El Punt