Cerca de crítiques

Enquesta

Pesek dirigeix Smetana amb l'OBC

Contrapès

1/11/2006 |

 

Per contrarestar les il·lusions suscitades per la presentació d'Eiji Oue -excel·lent tant per resultats com per intencions-, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya es va mostrar el passat cap de setmana sota el prisma habitual, és a dir, digne i suficient, però poc engrescador i amb la decepció de comprovar que el director txec Libor Pesek no s'esmerçava a obtenir més altes cotes idiomàtiques en el cicle La meva pàtria del seu compatriota Bedrich Smetana (1824-1884), on calia esperar majors ambicions en plantejaments i detalls. Menys El Moldava, l'Orquestra oferia en primera audició aquests poemes nacionalistes.

Uns violins insegurs i apàtics tenyien el so de grisor i, dissabte, la impressió va ser la d'una sessió de treball previ a ulteriors definicions. A la segona part -Pels camps i boscos de Bohèmia, Tàbor- les lectures van semblar més intencionades, però, a continuació, Blanik tancava la vetllada amb resultats decebedors i passatges inacceptablement borrosos a càrrec d'uns violins asincrònics en digitacions i arcs.

Concert irregular que no va avorrir per la bellesa i dramatisme de les sis partitures. Pesek, presentat per l'OBC fa dues temporades, va estudiar amb les grans batutes del seu país -Ancerl, Neumann, Smetacek- i està lligat des de 1987 a la Reial Filharmònica de Liverpool, amb la qual va assolir una celebritat prematura. En aquesta ocasió, ben poques vegades se'l va veure concernit per una música que parla del seu país i es va acontentar d'assegurar la fermesa rítmica i una solemnització nivelladora d'un discurs que engolia quasi tots els particularismes expressius.

Xavier Casanoves Danés
Avui