Cerca de crítiques

Enquesta

Bandes sonores amb l'OBC

RACHAEL WORBY, estrella de cine amb l'OBC

18/11/2003 |

 

Una agradable vetllada musical carregada de referències cinèfiles.

DIRECTORA: Rachael Worby
OBRES: Bandes sonores de pel.lícules
DATA: 15 de novembre del 2003

Amb la fanfàrria característica que la 20th Century Fox utilitza per encapçalar els seus films, l'OBC va començar un programa dedicat a clàssics del cine dels anys daurats de Hollywood. Per a l'ocasió, ningú millor que la carismàtica Rachael Worby per guiar músics i espectadors en aquest cinematogràfic viatge.
Worby, amb la seva senzillesa i simpatia habituals, va comentar cada obra amb detalls curiosos respecte als films, els actors i els compositors. Així es va guanyar un públic que va anar a l'Auditori amb ganes de passar-s'ho bé.
De la peça d'Erich Wolfgang Korngold, per a El capità Blood, es va passar a la popular banda sonora d'Al punt del migdia, de Dimitri Tiomkin. Bronislav Kaper i la banda sonora de Rebel.lió a bord van donar pas a una de les pel.lícules més mítiques de Hollywood. Amb la repetida frase "francament estimada, això ja no m'importa", Worby es va ficar en la pell de Clark Gable menyspreant Scarlett O'Hara a Allò que el vent s'endugué de Max Steiner. Com a colofó a la primera part es va sentir la partitura de La llei del silenci de Leonard Bernstein, composició molt rítmica, amb pauses sobtades i brusques que dóna gran protagonisme al vent.
Worby va estar sempre molt expressiva amb els braços i el cos, es va moure molt a la tarima de forma molt efectista (gairebé semblava ballar al ritme de la música) i efectiva a la vegada.
La banda sonora d'El Cid, de Miklós Rózsa, va fer entrada a l'escenari amb l'obertura i la marxa, aquesta última, del millor del concert. Sunset Boulevard, de Franz Waxman; la misteriosa Vertigen, de Bernard Herrmann, i Laura, de David Raskin, van preparar el final. El públic es va poder imaginar la carrera de quadrigues de Ben-Hur gràcies als músics de la simfònica barcelonina.
Worby, generosa amb els bisos, va rebre una càlida ovació dels assistents. La peça Over the rainbow que Judy Garland va cantar a El màgic d'Oz, ara interpretada pels violoncels, va arrencar espontanis aplaudiments i més d'un va pensar a demanar algun desig al mag en aquests dies d'eleccions. Qui sap si li va ser concedit.
Irene Acebal
El Periódico