Cerca de crítiques

Enquesta

L'OCE i la Polifònica de Puig-reig ofereixen el Rèquiem de Mozart

Un «Rèquiem» proper al públic

31/10/2006 |

 

Afrontar el Rèquiem de Mozart, un dels més coneguts i interpretats de la història de la música, és un repte complex i gratificant. La valentia a l'hora de programar i preparar una obra d'aquesta profunditat amb una orquestra que té l'agenda plena de compromisos i gires, com és l'Orquestra de Cambra de l'Empordà (OCE), queda explicada per la convicció del director, Carles Coll. Per portar a terme el concert de Roses, el director figuerenc va comptar amb l'extraordinària col·laboració de la Polifònica de Puig-reig, la qual va dotar els passatges corals d'una gran contundència.

La Missa de rèquiem en re menor KV626, del compositor de Salzburg, va ser composta el darrer any de la seva vida i completada pel seu alumne Franz Xaver Süsmayr (1766-1803). Des dels primers compassos mostra un gran contrast, que va de la força més impactant a la dolçor més extrema i, tot i que s'emmarca perfectament en la tècnica i l'estil del segle XVIII, fa ús de recursos contrapuntístics d'èpoques precedents i, alhora, s'obre cap al que, en el futur romanticisme, hauria de ser l'expressió apassionada del sentiment personal del compositor. Cal remarcar la bona execució del vent, que va demostrar un notable domini dels contrastos, sobretot en els passatges més lents, i un bona paleta de colors i matisos. El trombó va demostrar solidesa i ofici en el compromès passatge del Tuba mirum.

La feina feta per l'OCE va ser important, sobretot en els passatges contundents, si bé, en els passatges dolços i tènues, els instruments de corda mostraven un certa descompensació tímbrica que es va notar en el conjunt de la interpretació.

La direcció de Carles Coll va estar en la seva línia habitual, tot i que la seva concepció dels tempi, sovint massa ràpids, desafavoria, en els passatges contrapuntístics, l'articulació clara del discurs musical. Va demostrar tenir un bon coneixement de la partitura, sobretot de les línies principals. Ramon Noguera, director de la Polifònica de Puig-reig, va demostrar tenir una gran solvència en el treball coral, el qual va quedar plasmat en el resultat final, tant en els passatges amb caràcter homofònic com en els contrapuntístics, i va destacar el gran rigor d'execució de la doble fuga del Kyrie i del Cum sanctis tuis.

Josep Jofré
El Punt