Cerca de crítiques

Enquesta

Recital de Matthias Goerne al Liceu

Debut afortunat

29/10/2006 |

 

El debut de Matthias Goerne al Liceu no podia ser més afortunat, tot i que el format (amb una orquestra nodrida darrere) no era el més favorable per a la projecció d'una veu no cabalosa. Per als amants dels concerts llargs, amb més tall que guarnició, la sessió era ben saborosa ja que incloïa, ultra la Cinquena, Des Knaben Wunderhorn. El baríton va oferir onze de les catorze cançons del cicle mahlerià, tot un tour de force ja que normalment una veu femenina sol alternar-se amb la masculina. El risc de monotonia va quedar foragitat gràcies al legato immaculat de Goerne, que, un cop superat un Schildwache en què la veu estava perceptiblement freda, va crear moments de gran bellesa a Wo die schönen Trompeten blasen, en un Urlicht de densitat metafísica o en un vellutat Der Tambourg'sell. Weigle i l'orquestra van estar al servei del seu convidat de luxe, tot i que batuta i cantant no sempre es van posar d'acord en el tempo.

Una altra cantant en plenitud de qui parlàvem fa una setmana, Magdalena Kozená, va protagonitzar un concert al Palau de la Música, organitzat per Caja Madrid, ben poc anunciat ja que l'entrada era només per invitació. Això explicaria la relativa fredor d'un públic diferent de l'usual davant d'un reguitzell d'àries de Mozart interpretades amb extrema elegància i acurada caracterització. Destaquem les àries de Sesto, models de línia i intencionalitat (sobretot si les comparem amb la recent protagonista del paper al Liceu) i un devastador Per pietà de Fiordiligi. Il Giardino Armonico i un Giovanni Antonini tan bellugadís però menys ortodox que Weigle i Oue van aportar una benvinguda calidesa meridional tant en Mozart com en una simfonia de C.P.E.Bach i una Casa del diavolo de Boccherini sense punt de comparació amb l'oferta per Al Ayre Español a Torroella. Molt millor la dels italians, esclar.

Xavier Cester
Avui