Cerca de crítiques

Enquesta

Dos pianos i un tenor al Primer Palau

Dos pianos i un tenor

28/10/2006 |

 

El títol Dos pianos i un tenor deixa de ser xocant quan veiem que es tracta de la darrera de les quatre sessions del cicle Primer Palau, que dóna l'oportunitat a joves artistes de fer la seva primera actuació en aquest indret. Per això en totes les sessions va actuar més d'un intèrpret, però sempre pensant que es tractava d'oferir una programació interessant. Després del conjunt de sessions, un jurat de professionals atorgava unes distincions als més destacats i un jurat de crítics en feia el contrapunt. En la darrera sessió va actuar el tenor Javier Alonso, amb un prou bon bagatge interpretatiu. Ajudat per un pianista remarcable, Roger Braun ens va passejar per algunes pàgines de les més inspirades de Mozart, Schubert, Wolf i Richard Strauss. La veu, un punt indecisa i amb dificultat per projectar uns aguts clars, va impedir una més alta qualificació però amb la certesa que si resol els problemes i s'adapta a la nova tessitura podrem tenir un bon especialista en el camp del lied. La segona part va estar dedicada a una mena de fenomen que ha sacsejat diversos cercles íntims de Barcelona: el pianista nascut a Luxemburg el 1981 Francesco Tristano Schlimé. Havent gravat per Accord les Variacions Goldberg i director i solista del conjunt The New Bach Players, és un intèrpret amb personalitat i ja amb un notable currículum professional. Va aportar la programació més innovadora tocant una obra seva, minimalista, titulada Hello, que va empalmar amb les Cinc variacions per a piano dels anys 52/53 de Luciano Berio. Va seguir amb quatre tocates de Frescobaldi, de tres-cents anys enrere, i va continuar amb el Tango de Strawinsky i sense pausa va afegir tres moviments de Petruixka. Les versions van ser personals i brillants i només en aquesta darrera obra, especialment en la darrera variació, no va arribar a l'èpica, el vigor i l'alt nivell que esperàvem. Els dies anteriors van actuar diversos intèrprets, entre els quals cal destacar Ona Cardona, impecable en el Concert per a clarinet núm. 2 de Weber; Samuel Muñoz, amb la Sinfonietta-concerto per a flauta i orquestra de Montsalvatge; David Kadouch, amb un Concert per a piano i orquestra núm. 5 de Beethoven ple de musicalitat; el violinista J.M. Álvarez Losada, molt ben acompanyat per Albert Attenelle, que va fer obres interessants de Janacek i Montsalvatge, però que va escollir la Fantasia de Carmen de Sarasate, només apta per a virtuosos i massa difícil per al seu nivell actual; i, finalment, la joveníssima Eun-Sun Hong, que amb 16 anys va fer unes excel·lents Variacions sobre un tema rococó de Txaikovski. El premi del jurat ha estat per a Francesco Tristano Schlimé, i el de la crítica, per a Ona Cardona, amb mencions per a Kadouch i Álvarez Losada.

Jordi Maluquer
El Punt