Cerca de crítiques

Enquesta

Elisabeth Leonskaja interpreta Beethoven a l'Auditori

Exemplaritat

9/10/2006 |

 

Al darrer concert de l'OBC, l'egrègia Elisabeth Leonskaja piconava les contingències de l'star system enfrontada al Concert núm. 4 amb què Beethoven va abocar la música cap al romanticisme. La pianista georgiana personifica la transcendència del músic que s'enlaira des de la humilitat i, sense renunciar a l'enormitat d'una tècnica i una sensibilitat personals, les posa al servei d'una interpretació puntual treballant amb tot respecte al costat d'un director i una orquestra, i a favor d'una acústica, un públic i la coherència d'un programa.

Leonskaja s'adapta, especula, vibra, suggereix, accepta indicacions en osmosi perfecta, relativitza la partitura i la converteix en tensió. I, com els grans cuiners -no els de disseny-, aprofita els elements que troba a disposició i trufa la solidesa del discurs amb inspiracions que revitalitzen l'obra d'art.

Com a regal, una antipropina, el serè segon Intermezzo de l'op. 18 de Brahms, com si introduís de manera aristocràtica les profundes obres simfònico-corals de Brahms que obrien la segona part, les Nänie (els laments per als joves morts que es cantaven als funerals romans) i l'impactant Cant del destí (tan relacionat amb Un rèquiem alemany), on el director va esperonar els Cors Madrigal i Lieder Càmera, pletòrics, a una interpretació aclaparadora que anul·lava l'orquestra. Va iniciar el concert l'hipertròfic arranjament elgarià de la Fantasia i fuga BWV 537 de Bach, i el van tancar quatre danses hongareses de Brahms tocades amb arravatament i prou justesa, al més pur estil Decker.
Xavier Casanovas Danés
Avui