ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Paraules de llibertat

16/11/2003 |

 

Obres de Cherubini i Beethoven. Rebecca Nash, soprano. Lluís Homar, recitador. Orquestra del Segle XVIII. Director: Frans Brüggen. Palau 100, Barcelona, Palau de la Música, 10 de novembre.

Fill d'una època convulsa i fascinant, Beethoven va reflectir en diverses de les seves partitures les ànsies de llibertat que recorrien Europa. Un dels casos més evidents és la música incidental per a l'Egmont de Goethe, una tragèdia ambientada en la lluita dels Països Baixos contra la dominació espanyola, una peça molt apropiada per a un director neerlandès i una orquestra amb seu a Holanda. Més enllà de la cèlebre obertura, una de les pàgines orquestrals més extraordinàries del compositor, l'obra té molts moments feliços en els quals Beethoven alia ímpetu marcial, delicada poesia i potència visionària. Frans Brüggen ha optat per interpretar els diversos números lligats per una prolixa narració l'autor de la qual, segons es dedueix d'un poc explícit text, sembla que és Franz Grillparzer. Lluís Homar va ser un declamador extraordinari amb gran varietat de matisos i inusitada força de convicció que va colpir fins i tot uns músics que poc devien entendre la traducció catalana. Per la seva part, l'Orquestra del Segle XVIII va mantenir la seva ben merescuda reputació de ser un dels conjunts amb instruments originals capdavanters al planeta. Corda, fusta, metall, timbales, totes les seccions van lluir una cohesió, una bellesa tímbrica, una precisió i unes ganes de fer música plegats impressionants, sota la mà inspiradora de Frans Brüggen. Només la mat participació de Rebecca Nash va quedar per sota del nivell de recitador i orquestra.
La primera part estava dedicada a una obra encara més rara, en tots els sentits, la Simfonia en Re major de Cherubini, una peça que, tot i derivar del model clàssic, mostra uns girs rítmics, melòdics i dinàmics en més d'una ocasió desconcertants, sobretot en un primer temps prolix en idees sense desenvolupar. En tot cas, només una formació ultravirtuosa com la de Brüggen és capaç d'aconseguir obviar les limitacions i explotar a fons les seves virtuts.
Xavier Cester
Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet