Cerca de crítiques

Enquesta

Savall a la Porta Ferrada

El gust pel barroc

30/8/2006 |

 

En l'últim concert del 44è Festival Internacional de la Porta Ferrada, Jordi Savall, al capdavant d'una orquestra barroca formada per professors i alumnes del XXII curs de música antiga de Catalunya, va oferir un interessant concert titulat Les goûts étrangers (Els gustos estrangers) basat, com deixava palès el subtítol del concert, en les influències exòtiques en la música instrumental dels segles XVII i XVIII.

Cada una de les obres, menys l'última, va estar pensada i programada com un conjunt de peces, com una suite de danses, i es va estructurar la seva execució en ordre temporal, de la més antiga (1716) a la més moderna (1778). Abans d'algunes de les obres, Jordi Savall va donar unes explicacions precises, però curtes, que deixaven entreveure el criteri en la confecció del programa i el perquè dels títols. Però es va trobar a faltar un programa de mà en què el públic no avesat a la música antiga pogués entendre millor el que anava a escoltar.

La interpretació de les obres va ser rica en matisos i colors, i els músics van saber aportar la fantasia que requeria a una música basada en la comunicació de petites subtileses.

La segona obra, Gypsy Lilt – Ravaller MS (Scotland 1620). Tullochgorum – Scots Traditional, interpretada per un consort d'arpes, percussió i viella, va mostrar les capacitats interpretatives de l'arpa, sobretot en la primera part, on la versió d'Andrew Lawrence-King va estar subtilment acompanyada per la resta del conjunt. A partir d'aquí el violí va prendre el protagonisme a la viola de gamba en el rol de primers faristols de l'orquestra i Jordi Savall adoptaria el de director pròpiament dit.

A continuació es va oferir un extracte del Concert donné à Louis XIII en 1627 par les 24 Viollons et par les 12 Grands hautbois de plusieurs airs choisis de differans Ballets, en el qual es va poder sentir el molt bon nivell dels instrumentistes, tant els de corda com els de vent, i sempre amb una base rítmica molt ben portada per les percussions. Amb les suites de Le Bourgeois Gentilhomme i de Les Indes Galantes de Lully i Rameau respectivament és on es va mostrar tot l'esplendor de la música feta per les òpera ballet a la França de l'època i on Jordi Savall semblava trobar-se més a gust, cosa que es va notar de manera positiva en la brillant execució que va proposar.

El programa va acabar amb un arranjament fet a mida dels efectius instrumentals de l'orquestra, amb la famosa Alla turca de la Sonata en la major, K.331 de W. A. Mozart. La interpretació d'aquest últim moviment va ser molt brillant i l'adaptació orquestral va estar feta amb la voluntat mostrada pels diferents plans sonors que hi ha en la música.

Josep Jofré
El Punt