Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra de Cambra 48 de Terrassa al Festival Pau Casals

Diàleg germanobritànic

28/8/2006 |

 

Amb un concert de l'Orquestra de Cambra 48 de Terrassa es tancava el Festival Internacional de Música Pau Casals a Sant Salvador. Fent honor al nom del mestre han predominat, com sempre, els concerts en què el paper del violoncel i les orquestres de corda ha estat rellevant. No s'ha oblidat tampoc el tret distintiu de donar possibilitats a un pianista jove de tocar un dels grans concerts amb orquestra. També hi ha estat present la cobla i una de les creacions del festival, la Camerata XXI, que dirigeix Tobias Gosmann i que ofereix el resultat del treball de músics joves en el campus d'estiu. També noms atractius del panorama musical com ara Maria Bayo, el Quartet Brodsky i Alexis Volodin hi han estat presents.

L'Orquestra de Cambra de Terrassa 48, creada pel seu concertino Quim Térmens l'any1987, es caracteritza per la seva gran activitat traduïda tant pel nombre d'actuacions com pel nou repertori que van incorporant, sempre amb una actitud vital i comunicativa. El diàleg germanobritànic, un pèl descompensat, que permetia suposar la interpretació de quatre i dos peces, respectivament, es va equilibrar amb la propina afegida que va ser una animosa marxa del compositor de Cheltenham, Gustav Holst. Van començar amb un homenatge a Johann Stamitz (1717-1957) fundador de l'Orquestra de Mannheim, precursora del tipus d'orquestra del classicisme i, per tant, de les actuals orquestres simfòniques, tocant la seva Simfonia en la major que, amb un andante vacil·lant, va significar l'acoblament de l'orquestra a l'acústica de la sala, ben plena. Les van seguir dues obres que compten amb un viola solista, en aquest cas Ashan Pillai, que ho és de l'OBC, com van ser el Concert en sol major de Telemann i la Trauermusik (música fúnebre) de Hindemith, composta en vint-i-quatre hores en una visita a Londres que va coincidir amb la mort de Jordi Vé.

Van començar la segona part amb una obra molt interessant de Franz Schubert, l'Obertura D.8, feta als 14 anys, que era un quintet de corda per a consum familiar. Ara, ampliada a orquestra de corda, manté el seu gran lirisme amb un allegro engrescador. La va seguir una peça de l'impressionista anglès John Ireland (1879-1962) que ens va sonar una mica tova i es va cloure la primera part amb un interessant divertimento del compositor gal·lès Gareth Walters, nascut l'any 1928, que, especialment en els moviments ràpids, va captivar el públic. De preparar una obra a dominar-la hi ha un bon tros. El final de Walters i el bis de Holst van aglevar els músics en una convicció interpretativa que vam trobar a faltar en altres moments. Cal dir també que l'acústica de l'auditori Pau Casals no permet dissimular ni un defecte i va quedar palès que cal insistir en l'empastament de les veus dels primers i segons violins, als quals potser els costa d'anar totalment a roda d'un concertino tan abrandat.

Jordi Maluquer
El Punt