Cerca de crítiques

Enquesta

Al Ayre Español a Torroella

Revelacions a cau de festival

26/8/2006 |

 

El Festival de Torroella ha ofert un alliçonador concert amb música -molt exportable- de José de Nebra (1702-1768), que va treballar per als tres primers Borbons a partir de 1724, i va pujar de categoria fins a responsabilitzar-se de la Capella Reial. Va compondre música teatral pensada per al gran públic, però el van absorbir les comeses religioses palatines. Com a organista, va ser mestre del pare Soler i del seu nebot, Manuel Blasco de Nebra, un compositor que també recupera notorietat.

Per competir amb la música italiana setcentista, l'assimiladora sarsuela cortesana del XVII va haver d'incorporar formalismes com els recitatius i els da capo a la seva estructura basada en la declamació i Nebra va congriar el canvi durant tres dècades i va produir exitosos actes sagramentals, sarsueles, òperes i comèdies.

El grup Al Ayre Español, que dirigeix López Banzo, va bastir el programa amb un bloc händelià (un Concerto grosso i àries de Giulio Cesare in Egitto i Alcina) i la potent simfonia La casa del diavolo, de Boccherini, al voltant de cinc extractes de sarsueles de Nebra.

La vivor del resultat s'ha de relacionar amb l'entusiasme de la concertino Farran James, tant, que l'obertura de Vendado es amor reeditava l'aspror del primer Malgoire en un estil gens propi de Banzo, que maldava per reconduir i refinar el discurs.

Música preciosista al servei de la inconfusible María Bayo, més ardida que mai en les agilitats (que ha d'inserir amb més naturalitat en la línia), i tan expressiva en l'esllanguiment i la comicitat com en les escenes impregnades de furor.

Xavier Casanoves Danés
Avui