Cerca de crítiques

Enquesta

Bayo clou Torroella

Gloriós fi de festa

24/8/2006 |

 

El festival s'ha clos amb tota la cerimònia que s'esperava, i la designada reina ens ha regalat un nodrit i selecte nombre d'àries, cançons, música del passat, del segle XVIII, representat en aquest cas per obres de José de Nebra i Haendel. Si el darrer ens ha impressionat com sempre amb la seva excel·lent música, també és veritat que ha enfosquit el primer. És lògic. El veritable talent es mostrava, i deslluïa la facilitat i l'ofici de l'espanyol, que es nodria de l'escola italiana, encara que ho fes, com ja he dit, amb un excel·lent ofici, però també amb un cert desvergonyiment que el va dur al plagi. Aquest compositor va ser una de les figures més cèlebres que van contribuir al naixement del gènere popular de la sarsuela, que, com el singspiel alemany, es basava en llibrets que cada vegada es fonamentaven més en allò popular que en allò mitològic, com fins aleshores, i es va convertir amb el temps en el gènere que hem conegut amb aquest nom, per haver-se desenvolupat essencialment al palau reial homònim. Però el que realment el distingia de l'òpera era que una bona part del text es declamava, no es cantava, ja que la música només apareixia en els casos especials de les àries, romances o simples cançons que adornaven la història que es narrava, a diferència de la veritable òpera, el text de la qual era cantat totalment. També hem d'assenyalar que aquest gènere començarà a transformar-se amb el temps en dos nous successors: d'una banda, el clàssic género chico, i més endavant la sarsuela gran, en el qual es perdria la gràcia popular i es convertiria finalment en un mal successor de la veritable òpera. En el segle XVIII encara es conservava el polit ofici de la música, més barroca que clàssica, que es practicava al nostre país. Un cant ornamentat profusament amb figures que gairebé sempre es movien seguint patrons més o menys calcats a tot arreu i per gairebé tots els compositors, la qual cosa provocava una certa monotonia. L'orquestra tenia la riquesa típica del barroc que dominaria cada vegada més fermament el darrer quart de segle amb Haydn i Mozart.

El concert d'aquesta gran cantant, acompanyat d'una orquestra amb bon so, experta en aquest tipus de música, va ser un veritable i merescut èxit de tots els intèrprets i va assolir moments veritablement bells, entre els quals s'hauria de destacar, pel meu gust, l'ària de Morgana de l'Alcina de Haendel i algun dels nombrosos bisos que, davant els inacabables aplaudiments, ens van oferir la cantant i l'orquestra. En aquest darrer concert, Bayo va revalidar definitivament el seu títol de reina i esperem impacients tornar-la a escoltar en un futur proper.

Eduardo Rincón
El Punt