Cerca de crítiques

Enquesta

El Quartet Endellion a Torroella

Homs, en mans angleses

7/8/2006 |

 

L'al·licient principal del concert era veure com sonava la música de Joaquim Homs a les mans d'un quartet solvent. Gairebé se'ns havia esvaït de la memòria la impressió positiva que el Quartet Parrenin ens va deixar l'any 1969. En aquesta ocasió, en rigorosa coestrena amb el festival de Torroella el dia abans, es tractava de tocar un quartet de corda, el n. 3 dels vuit del compositor, que només s'havia portat a terme en una sessió semiprivada en el Jardí dels Tarongers l'any 1952 per l'Agrupació Música de Cambra. L'experiment no va defraudar. Ens vam trobar amb una música molt sòlida, amb moments molt expressius, del nivell dels millors músics contemporanis del segle XX.

Amb un adaggio central, creat el 1931, en plenitud vital del compositor, i reprès i revisat el 1950, és un miracle de música directa, d'aquella que va de dintre a fora sense circumloquis ni experiments tècnics i que, en paraules del compositor, subministra els temes als altres dos moviments.

En el primer, que va sonar més experimental, el compositor utilitza l'habilitat tècnica per fer hermètics els temes diàfans del segon moviment, jugant, a més, no sé si com a repte, a superar el feixuc condicionant que cal trencar amb una coneguda cèl·lula beethoveniana. El tercer temps obria horitzons en el plaer de sentir música del nostre temps.

El Quartet Endellion és un conjunt simpàtic, format per homes, dos d'ells amb barba, dedicats a la música i que porten mitja vida tocant junts. Vestien, a causa de la calor i de l'indret informal, camises blaves de mecànic, i la música que feien els il·luminava els ulls i l'expressió.Van tenir molt èxit en el cicle de Música de Cambra en el petit Palau amb Haydn i Bartok. La nota biogràfica explica que el 1987 van rebre el qualificatiu de millor versió recomanada de música de cambra per la gravació, per a EMI, de l'obra completa per a corda de Britten. La gravació del Quartet op. 54 de Haydn per a Virgin Clàssics també va ser l'únic quartet escollit per Radio 3's Critic's Choice of Records de l'any. Ai las! A Sitges, però, no van tocar ni Britten ni Haydn, van tocar Mozart i Beethoven. De Mozart van triar el Quartet K. 465, en do major, anomenat «de les dissonàncies» perquè comença uns compassos en do menor, amb un batec de fons i un fraseig que sembla considerar la complexitat i la duresa de la vida, però que de seguida passa a un allegro lluminós. De Beethoven van tocar el Quartet n. 9, en do major, op. 59
n. 3 «Razumovski», anomenat així perquè és el tercer d'un cicle dedicat al príncep Andreï Kirilovich Razumovski, ambaixador de Rússia a Viena i aliat del príncep Lichnowsky, amic i protector del compositor. No es pot discutir la categoria musical ni el bon tocar de l'Endellion Quartet, però a un servidor, que viu instal·lat, entre d'altres, en el món estètic mozartià i beethovenià, li va semblar que la sensibilitat interpretativa tenia uns altres paràmetres: més normals, més de cada dia, sense màgia, sense metamúsica. Potser ni el lloc ni la circumstància hi ajudaven. Un espai redossat però a l'aire lliure amb la pol·lució sonora del vent, dels avions i d'uns transeünts i criatures que passaven a distància, i que sense cap mirament podien provocar que el so s'esvaís una mica, que fossin més aparents les petites vacil·lacions del primer violí i tingués explicació el so infernal –semblava produït per instruments de fusta barata– dels últims compassos de l'apassionat quartet beethovenià.

Jordi Maluquer
El Punt