Cerca de crítiques

Enquesta

Joan Pons a la Porta Ferrada

Immens talent

6/8/2006 |

 

El recital de Joan Pons a la Porta Ferrada va estar al nivell que es podia esperar: sense fer concessions pel fet de tractar-se d'un festival d'estiu, el baríton menorquí va mostrar l'excel·lent nivell interpretatiu al qual ens té acostumats en les seves actuacions en els teatres d'òpera, i no només ho va fer en les dramàtiques i conegudes àries d'òpera i sarsuela, sinó també en les intimistes cançons de cambra dels compositors Francesco Paolo Tosti, Carlos Guastavino i Alberto Ginastera.

El baríton, que va estar sempre excel·lentment acompanyat pel seu pianista habitual, l'italià Marco Evangelisti, es trobava en una molt bona disposició dels seus mitjans i, servint a un repertori especialment adaptat a la seva veu, va lluir un registre mitjà amb amplitud i uns greus sonors i profunds. Pel que fa a les parts que exigeixen el seu registre agut, va mostrar una sonoritat ferma i amb color.

Si a la forma d'enfocar les cançons i les àries, donant-los el color vocal just, s'hi afegeix la manera especial que té Joan Pons de destacar una paraula o una frase, s'obté el sentit exacte de la semàntica de les paraules que, si bé en alguns moments estaven impregnades d'una exuberant dramatització, van fer arribar als oients tota la sensibilitat de la música amb una gran intensitat. Des del punt de vista interpretatiu cal senyalar que, estilísticament, Pons va lluir, sobretot, en les pàgines de més dramatisme, amb una clara dicció i canvis en el color de la veu segons l'exigència del text i de la música, fins i tot en les cançons de més virtuosisme com la Cavatina d'El maestro Campanone, de Giuseppe Mazza. En agraïment als aplaudiments i els bravos que el públic, aixecat dels seus seients, va obsequiar tant a Pons com a Evangelisti, els intèrprets van oferir com a propina la cançó menorquina Escolta es vent, que el baríton va interpretar amb una especial sensibilitat, acabant l'actuació amb la bellíssima ària Vanne!... Credo in un Dio crudel, de l'acte segon de l'òpera Otello, de Giuseppe Verdi.


El Punt