Cerca de crítiques

Enquesta

La Caballé a Peralada

MONTSERRAT CABALLÉ protagonitza una tèbia celebració d'aniversari

3/8/2006 |

 

INTÈRPRETS Montserrat Caballé, Montserrat Martí, Begoña Alberdi, Alejandro Guerrero, Antonio de Gobbi. Orquestra de Cadaqués
DIRECTOR José Collado
LLOC Església del Carme i Jardins del Castell de Peralada DIA 1 d'agost

Les dues vetllades dedicades a Mozart que el Festival Internacional Castell de Peralada va programar per commemorar el seu 20è aniversari tenien molts condiments que prometien emotivitat, encara que les expectatives estaven centrades en una personalitat; Montserrat Caballé, que fa 20 anys va posar la primera pedra en forma d'eximis harmònics per impulsar el vol que protagonitza l'esdeveniment empordanès, reapareixia ara per reviure aquesta atmosfera d'il.lusió i esperança de fa dues dècades.

Però les ganes contingudes i l'anhel envoltat d'entusiasme van ser mitigats per dos concerts amb uns resultats artístics que no van excedir la més absoluta tebior, i van obtenir mínims aplaudiments marcats per la decepció.

En el recital benèfic de la tarda oficiat a l'església del Carme a favor del laboratori que investiga el càncer infantil a l'Hospital Sant Joan de Déu, sí que hi va haver instants de brillantor; amb el poc audible acompanyament d'Osias Wilenski al fortepiano, la veu de la Caballé i les de Montserrat Martí, Begoña Alberdi, Alejandro Guerrero i Antonio de Gobbi van unir els seus timbres per interpretar sis nocturns i el motet Ave verum del geni de Salzburg, tot amb un desenllaç correcte. En l'apartat individual van destacar l'excel.lent aportació d'Alberdi en la seva interpretació del KV 520 amb veu contundent i fraseig decidit i la perfecta dicció i sensibilitat interpretativa de Caballé en les seves intervencions.

El concert de nit, a l'auditori del Castell, va torçar el rumb amb una Orquestra de Cadaqués desmotivada i un Cor de Cambra del Palau desdibuixat sota la direcció d'un José Collado que va propiciar tempi somorts sense treure la més mínima brillantor a cap frase; les Vespres solemnes van mostrar una Caballé en baixa forma, lluny de la dolçor expressada un parell d'hores abans, mentre que els altres solistes resultaven invisibles. Només Montserrat Martí, entregada i de musicalitat exquisida, va alçar l'ànim amb l'Exsultate, jubilate. Despés d'una Missa de la Coronació d'aire trist i desconsolat, el públic, encara més trist, va acomiadar el concert amb tebis aplaudiments i semblant decaigut.

MANEL CEREIJO
El Periódico