Cerca de crítiques

Enquesta

Òpera a Santa Florentina

Veus joves d'òpera

1/8/2006 |

 

El castell de Santa Florentina de Canet de Mar es va vestir de gala per escoltar dues de les veus joves més en alça d'avui en dia, la soprano extremenya Carmen Solís (1978) i el baríton barceloní Carlos Daza (1976). Solís va ser la guanyadora del VII Certamen per a joves veus Manuel Ausensi. El repertori va girar entorn d'àries i de poemes musicals, sempre amb l'inestimable acompanyament al piano del mestre Ricardo Estrada.

Daza va engegar l'actuació amb la melancòlica obra l'Oreneta, del mestre català Enric Morera. El seu contrapunt femení el va donar Solís, que amb la força de l'obra Il Bacio d'Arditi va tenir una excel·lent carta de presentació amb el públic que omplia el pati d'armes del castell. A partir d'aquí, i durant tota la primera part del recital, es van anar alternant les veus de Daza i Solís. Aquesta última va tenir l'oportunitat, en la peça Vorrei de Tosti, de demostrar el perquè va guanyar el certamen Manuel Asensi de joves veus. La primera part va acabar amb un duet de l'ària Dite alla giovine de l'òpera La Traviata de Giuseppe Verdi.

El segon període va començar amb una peça, Coplas de Curro Dulce, de F. Obradors, que denotava fortes reminiscències pel que fa a la música espanyola. El pianista Ricardo Estrada també va tenir el seu moment amb la interpretació, fora de programa, d'una de les seves composicions, una bella peça instrumental dedicada a la filla del director del festival, Blanca Hartmann, de la qual Estrada és professor. Després de repassar com a duet l'òpera I Pagliaci de Leoncavallo, la soprano va entomar tota sola una de les àries més conegudes de l'òpera de Puccini Madame Butterfly.

Per la seva banda, el baríton Daza, que va començar el recital un xic dubitatiu amb els greus, va encantar els assistents amb la interpretació de dos fragments de la sarsuela La del Soto del Parral, de Soutullo y Vert, el primer ell sol, i el segon formant un duet amb Solís que va ser interromput amb aplaudiments generosos però merescuts abans que els cantants haguessin acabat la peça. La nit lírica de Santa Florentina va acabar amb els bisos de rigor, entre els quals es va poder sentir una ària de la sempre agraïda Cançó d'amor i de guerra, que va executar Carlos Daza per al deliri dels assistents.

CARMEN SOLÍS / LLUÍS ARCAL
El Punt