Cerca de crítiques

Enquesta

Ainhoa Arteta a Les Nits de Bonmont

Magnífica soprano, magnífica orquestra

31/7/2006 |

 

Un públic emocionat i dempeus va ovacionar Ainhoa Arteta en el recital que va fer dissabte a Les Nits de Bonmont. La soprano va oferir un concert d'àries d'òpera que, com ella mateixa havia explicat el dia abans, ni són conegudes del gran públic, ni arrenquen aplaudiments espontanis tot just sonar els primers acords. Però és igual. La gent es va aplegar al camp de golf de Mont-roig del Camp per veure-la a ella, per contemplar com interpreta cadascuna de les peces i per escoltar la seva veu privilegiada. I la cantant basca no va defraudar. Embolcallada per un decorat que recordava uns vitralls modernistes i vestida de blanc, Arteta va arrencar trista i continguda amb l'ària de la comtessa de Les noces de Fígaro, de Mozart; va continuar superba i altiva amb la Julieta de Capuleti e Montecchi, de Bellini, i va acabar la primera part interpretant la múrria i sensual Marguerite del Faust, de Gounod. Un públic cada cop més entusiasmat li va dedicar bravos sovintejats a la segona part, que va finalitzar amb una interpretació meravellosa d'una ària de l'òpera Ebben ne andró lontano, de Catalani. Va fer dos bisos, un dels quals, la popularíssima O mio bambini caro –«una cançó que tothom es pensa que és de bressol però que no ho és», va puntualitzar amb simpatia als espectadors–, va acabar amb la majoria del públic dret ovacionant durant minuts la soprano basca.

Arteta ens va semblar magnífica. Però també ens va semblar magnífica l'orquestra que la va acompanyar en el recital i que va interpretar algunes peces entre ària i ària de la diva. Dirigida amb energia per l'italià Marco de Prosperis –un director amb qui Arteta treballa sovint i amb el qual hi ha molta compenetració i complicitat–, l'Orquestra de l'Acadèmia del Gran Teatre del Liceu –d'altra banda, l'única aportació catalana a la programació d'aquesta tercera edició de Les Nits de Bonmont– va arrencar llargs aplaudiments amb la interpretació del ballet del Faust de Gounod i va fer emocionar quan va atacar la Meditation, de l'òpera Thaïs, de Massenet. La formació orquestral és jove d'existència i d'edat, però dissabte va sonar amb tota l'experiència de qualsevol orquestra simfònica veterana.

En resum, una nit rodona, sens dubte la millor fins ara de la programació d'enguany de Les Nits de Bonmont. Ha estat un gran encert que els organitzadors del festival hagin decidit incloure la música clàssica en les seves propostes de concerts. L'acústica va ser excel·lent, tot i ser a l'aire lliure, encara que seria convenient que el servei d'acomodació esperés una pausa del recital per fer seure els espectadors que arriben tard, com fan en els teatres «tancats» –en alguns teatres tancats, de fet, no entres si arribes tard–. Era irritant escoltar els sorolls dels impuntuals enmig de la primera cançó de la soprano. Sigui com sigui, cal esperar més vetllades com aquesta en futurs festivals. És clar que no sempre es pot comptar amb una figura com ara Ainhoa Artea, una diva que resulta tan atractiva per als entesos en música com per als entesos en la premsa rosa.

NATÀLIA BORBONÈS
El Punt