Cerca de crítiques

Enquesta

L'OBC amb Virginia Martínez interpreta la Simfonia del nou món

La damoiselle élue de l’OBC

25/7/2006 |

 

Martín i Soler: Obertura Una cosa rara.
Txaikovski: Suite per a orquestra núm. 4 “Mozartiana”.
Dvorak: Simfonia núm. 9 en mi menor op. 95 “Des del nou món”
L’Auditori, de Barcelona. 19 de juliol de 2006.
OBC (Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya). Dir: Virgínia Martínez.

Tot i que amb la plaça de directora assistent guanyada des de l’any 2005, per a molts aquest concert significava el debut de la directora murciana Virginia Martínez amb l’OBC. I ho va fer amb un programa atractiu obert a peces gustoses d’escassa difusió i adients a l’estivalitat en la primera part, a pesar de la reincidència amb la simfonia “Des del nou món” de Dvorak a la segona. Bon reclam per l’assistència enmig de tant festival d’estiu, cert, però poc original i més quan la Simfònica del Vallès l’ha estat interpretant els darrers dos mesos.

Dirigint de memòria, Martínez va oferir un bon treball en les dinàmiques, la precisió de conjunt i l’acoloriment orquestral. De gestualitat prou clara, sense moviments bruscs, atenent a les entrades i amb un braç esquerra manierísticament balletístic, talment com una Damoiselle élue, va infondre una gran contundència i tensió a la simfonia del compositor txec. Es va notar en els metalls especialment, i en moviments com el primer i el tercer, brillants i amb energia. O en el quart, induït cap a una mena de coratge i heroïcitat emotius, del qual l’inici va ser menys accentuat i amb un so ple dels violins. El Largo va respirar un aire d’agermanament entre els instrumentistes tenint en els silencis una recerca dramàtica que no va contrarestar una lleugera manca d’organicitat en el tractament del fraseig.

En general, aquestes traces també va ser compartides en la primera part. Tan en l’obertura de l’òpera Una cosa rara de Martín i Soler -que poc ha d’envejar a alguns dels seus contemporanis- amb lloable prestació de les fustes en les parts de neta influència d’Harmoniemusik, com en la Suite núm. 4 “Mozartiana” de Txaikovski, que va comptar amb la correcte intervenció del violinista Cristian Chivu en una de les variacions del darrer i més original moviment, malgrat la impuresa i conjunció de les cordes agudes en la Pregària.

Sembla, doncs, que les incorporacions dels darrers temps a aquest planter català comencen a rendir. No totes les primeres sessions d’un programa de l’OBC sonen tan bé. Per això i per les evidents qualitats d’aquesta directora, se li espera amb entusiasme el programa tretzè, el Concert extraordinari de Reis, de la pròxima temporada.

ALBERT FERRER i FLAMARICH
Catclàssics