Cerca de crítiques

Enquesta

Recital de José Enrique Bagaría a El Convent

De Haydn a Liszt amb final de festa

24/7/2006 |

 

Vam anar a aquesta inauguració del festival d'El Convent atrets per la personalitat musical del pianista barceloní. També hi pesava l'atractiu d'un marc adient per fer música i per gaudir de l'admirable entorn tant abans com després del concert. Ens vam trobar, però, a les últimes butaques de la sala: el so ens arribava clar i net, però una mica llunyà. Després vam saber que no havien pogut col·locar un gran cua, que ja tenien, per dificultats d'accés a l'escenari i aquesta minva devia influir tant els oients com l'abrandat pianista. El local és una mena de sala i alcova, i en la segona part, situats ja a l'alcova, vam poder apreciar millor els efectes sonors de les versions de Bagaría.

Va tenir el bon gust de començar amb Haydn. Va desgranar amb convicció, i amb un sorprenent efecte d'orgue a la fi del primer moviment, els diferents paisatges, molt contrastats, de la Sonata HobXVI: 49, un dels últims enregistraments del gran Horowitz. Va demostrar com el piano actual pot crear atmosferes que Haydn només podia somiar amb els limitats instruments de l'època. Va continuar, en un salt amb poca lògica, amb una Cançó i dansa de Frederic Mompou, una de les poques que no s'inspira en una música popular concreta, que va desgranar eficientment. D'aquesta obra de 1942 va passar a la Fantasía bética de Manuel de Falla, en què va assolir grans moments, però, al meu entendre, sense un concepte global prou segur per integrar cadascun dels climes que l'obra proposa. La segona part va fluir amb una Polonesa-Fantasia op.61 de Frederic Chopin i va acabar amb l'espectacular Reminiscències de Don Joan de Franz Liszt, que permet el pianisme més desfermat. Amb tot, un pensa que és una obra amb dificultats afegides més enllà de les tècniques, perquè al costat de l'apassionament del compositor hongarès hi ha l'evocació dels temes mozartians que no han de perdre la seva aroma particular.

A la fi del concert, des d'un mirador privilegiat, podíem contemplar el concurs de focs artificials de la festa major de Blanes. També ho podran fer els assistents als concerts del 22, 23 i 26 de juliol. Desenes de barques il·luminades cloïen el paisatge ruyrià nocturn i encara reteníem a l'oïda els esclats del pianisme de Liszt que ens havia servit un músic jove.

Jordi Maluquer
El Punt