Cerca de crítiques

Enquesta

'Luisa Fernanda' al Castell de Peralada

'LUISA FERNANDA', la sarsuela tractada amb cura no deixa indifere

24/7/2006 |

 

DIRECCIÓ Jesús López Cobos (musical), Emilio Sagi (escena)
INTÈRPRETS Carlos Álvarez, Nancy Herrera, Josep Bros.
DIA 22 de juliol

No cabia ni una agulla a l'Auditori Jardins del Castell de Peralada en un dels espectacles estrella del festival: la Luisa Fernanda, de Moreno Torroba, autor d'un bon grapat de sarsueles transformades en èxits rotunds en l'època daurada del gènere. L'expectació tenia doble cara: el Teatro Real en ple visitava per primera vegada el festival empordanès i el títol, entre els més notoris del repertori, estava esquitxat d'estrelles del firmament operístic espanyol.

No acostuma a haver-hi gaires oportunitats en què el públic català es pugui delectar amb representacions de sarsuela i d'acord amb les vibracions que es van crear en l'atmosfera de la calorosa nit de divendres, es demostra una vegada més que el gènere, tractat amb cura, apassiona i enlluerna molts. La direcció d'escena, firmada per Emilio Sagi, va presentar un escenari immaculat i desposseït d'elements castissos; l'exdirector artístic del Teatro Real va optar per l'elegància i la sobrietat exquisidament amanida amb un vestuari, de Pepa Ojanguren, refinat que va trobar el perfecte equilibri en el joc del blanc, negre, gris i ocre. Tot i així, Sagi no va renunciar al genuí sabor castís, que va extreure d'un text ben espremut, matisat, acariciat.

LES VEUS
L'apartat vocal va deixar el llistó alt: Luisa Fernanda va estar a càrrec de Nancy Fabiola Herrera, mezzo canària de carrera ascendent, que va lluir una veu fosca de molts quirats i va tenyir el personatge de caràcter, ja que el va defensar amb grapa i tenacitat, tot i no tenir cap romança de verdader lluïment. El Vidal de Carlos Álvarez va moure muntanyes; el malagueny, debutant en el paper, va seduir el públic amb la seva veu, el seu tarannà viril i la seva presència escènica.

Josep Bros va brillar amb llum pròpia en la seva interpretació de Javier; va cantar com ningú De este apacible rincón de Madrid, amb què es va endur una de les ovacions de la vetllada. Mariola Cantarero com a duquessa Carolina va resultar exquisida des del punt de vista vocal i interpretatiu i va treure tot el suc possible al personatge, encara que la tessitura de la seva part no era la idònia per al seu instrument. Sabina Puértolas i Raquel Pierotti, com a Rosita i Mariana, van complir amb correcció, igual que la resta del repartiment. El cor i l'orquestra titulars del Teatro Real, amb Jesús López Cobos al capdavant, es van mantenir en un bon nivell. I així, entre tots, van calmar la set de sarsuela que corre per aquestes latituds.

MANEL CEREIJO
El Periódico