Cerca de crítiques

Enquesta

L'OSV a la Catedral de la Seu d'Urgell

El Dvorák més cèlebre amb els esculls acústics superats

14/7/2006 |

 

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS
DIRECTOR SALVADOR BROTONS
OBRES OBERTURA DE 'LES NOCES DE FÍGARO' DE MOZART; 'EL CARNAVAL ROMÀ' DE BERLIOZ; SUITE NÚM. 2 DE 'L'ARLESIENNE' DE BIZET I 'SIMFONIA NÚM. 9' DE DVORAK
LLOC CATEDRAL DE LA SEU D'URGELL
DATA 12 DE JULIOL DEL 2006

La presència de música simfònica en el marc del Festival Joan Brudieu de la Seu d'Urgell fa uns anys que és una tònica habitual en el certamen. El fet s'agraeix, perquè permet la descentralització de l'activitat orquestral i si, a més, es tracta d'una formació de prestigi com l'Orquestra Simfònica del Vallès --que va visitar la capital alturgellenca dimecres passat per primera vegada--, encara resulta més gratificant. El conjunt sabadellenc es presentava amb un programa de tall eminentment popular i amb una batuta acreditada al capdavant, la de Salvador Brotons.

Malgrat la qualitat dels intèrprets, però, la majoria dels assistents temien que la males condicions acústiques de l'espai triat engeguessin a rodar el concert, però la professionalitat, tant del conjunt com del director, va aconseguir uns resultats millors dels esperats. No va ser el cas, però, de les dues primeres peces del concert. Ni l'obertura de Les noces de Fígaro, de Mozart --d'instrumentació lleugera i de contrapunt exquisit--, ni El carnaval romà, de Berlioz --amb un final espectacular i estrepitós--, no van sonar d'una manera gaire afavorida en un àmbit com la catedral, poc propici a obres d'aquestes característiques.

Les dues partitures restants, en canvi, sí que van ser resoltes de manera força encertada. La segona suite de L'Arlesiènne, de Bizet, d'una banda, va ser interpretada amb una precisió total, tant en els passatges en tutti com en els bells fragments solistes --entre els quals hi ha el cèlebre duo de flauta i arpa del tercer moviment.
El plat fort proposat per la Simfònica del Vallès va ser, finalment, una de les mostres més representatives del postromàntic eslau, la Simfonia núm. 9, 'Del Nou Món', d'Antonín Dvorák: l'obra combina de manera magistral els elements de la tradició simfònica occidental amb la incorporació dels ritmes sincopats de la música americana. La formació, ja acostumada finalment als trets sonors de la catedral, va entregar-se a fons en una interpretació plena de moments màgics, com ara una magnífica versió del segon moviment. L'orquestra va tenir, a més, l'important suport de Brotons des del podi.

JORDI SALAZAR
El Periòdic d'Andorra