Cerca de crítiques

Enquesta

Concert per a violí a la memòria d'un àngel amb l'OSV

A la memòria de Berg

26/6/2006 |

 

El Concert per a violí i orquestra ‘A la memòria d'un àngel', en re major, op. 71, d'Alban Berg va ser una fita per a Barcelona en el camp de la música contemporània. El 25 d'abril de 1936, malgrat l'atmosfera política enrarida que s'hi percebia, es va celebrar el XIV Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània, amb la presència de les primeres figures del món de la composició d'aleshores. Es va decidir fer l'estrena mundial d'un concert d'Alban Berg, que havia mort feia poc, a càrrec del violinista que li ho havia demanat, Louis Krassner, i dirigida pel gran Hermann Scherchen. Fa, doncs, setanta anys del fet i tant l'OBC, el 14 i 15 de gener, com ara l'OSV al Palau, l'han programat per recordar-ho. L'OSV li ha donat una solemnitat especial en fer-ho com un adéu a la temporada i com a comiat com a director titular d'Edmon Colomer. Aquest mestre va recollir amb entusiasme la torxa commemorativa i, visiblement emocionat, va facilitar al públic la comprensió d'una obra dodecatònica tot tocant-ne uns fragments significatius i comentant-los abans de fer-la sencera. La versió va ser càlida i entenedora, desgranada des de la lluminosa arpa del principi amb la veu solista del violinista Règis Pasquier, que substituïa l'anunciat Ara Malikian, i que en té un esplèndid enregistrament a Auvidis/Valois amb l'Orquestra Simfònica de Budapest que va revalidar en viu.

L'OSV li ha donat una solemnitat especial en fer-ho com un adéu a la temporada i com a comiat com a director titular d'Edmon Colomer. Va facilitar al públic la comprensió d'una obra dodecatònica tot tocant-ne uns fragments significatius i comentant-los abans de fer-la sencera.

És una obra dedicada, com se sap, a Manon Gropius, morta als 18 anys, quan Berg ja havia acceptat l'encàrrec del concert, i l'esdeveniment el va torbar i el va inspirar. Diuen que el compositor tal vegada hi pressentia la pròpia mort esdevinguda uns mesos després. Aquest concert ha suscitat molta literatura i àdhuc Jaume Cabré, que inclou un magnífic comentari al programa, l'utilitza com a guia per a la seva novel·la L'ombra de l'eunuc. La resta del programa l'integraven l'obertura Egmont, de Beethoven, i la Simfonia núm. 9, op. 95, del Nou Món, d'Antonin Dvorák. Aquestes obres arxiconegudes que es programen perquè atreuen el públic són, en canvi, les que desmotiven els crítics. Quin sentit té comentar per enèsima vegada la interpretació d'una obra quan se sap que la versió que es va a sentir no superarà els referents que s'hagin escoltat amb conjunts mítics? En aquest cas, però, vam apreciar en el discurs intel·ligent d'Edmon Colomer un afany, en l'allegro molto del primer temps, de contrastar el suposat homenatge de Dvorák, acollit a l'Amèrica del Nord, al Nou Món, amb el drama íntim de l'eslau enyorat. També ens va brindar un largo antològic, com una delicada i profunda elegia. Al llarg del programa cal dir que vam poder apreciar els excel·lents solistes d'oboè i de clarinet, i les dues flautes de l'orquestra.

Jordi Maluquer
El Punt