Cerca de crítiques

Enquesta

Festival de piano amb orquestra

21/5/2006 |

 

L’al·licient d’assistir a la prova final del Concurs Internacional d’Execució Maria Canals, dedicat aquest any al piano, era de poder sentir en una mateixa sessió concerts de Beethoven, Ravel i Liszt a càrrec d’uns intèrprets que segur que s’hi esmerçaven de valent amb l’objectiu de guanyar el primer premi. Tenir una orquestra a disposició amb un director solvent, com Salvador Brotons, era tot un luxe.

Va començar la neozelandesa Mi-Yeon I tocant el Concert Op.58 núm.4 en sol major de Beethoven. Ens va sobtar l’actitud de la pianista que va sortir radiant i somrient, com si no fos conscient del contingut de la peça que anava a interpretar. La pianista es va doblar d’actriu-de-cine-que-tocava-el-piano i subratllava amb expressions facials variades el contingut musical. Després d’una frase musical poètica s’esllanguia fins a doblegar-se com un jonc cap a un costat. Quasi reia en percudir unes notes altes repetides a la fi del primer temps. Va ser un bon espectacle. La lectura del concert va ser segura, però amb una pulsació en general molt dura, sense donar el so que s’acostuma en aquesta música, si exceptuem els moments més íntims, com l’inici de l’Andante que va fer molt bé. Mi-Yeon, amb 23 anys, no deu haver tingut l’oportunitat de tocar sovint amb orquestra i li falta, com a tots els debutants, saber adequar el so al conjunt. L’obra, però, és tan bonica que va poder-se seguir amb prou satisfacció.

La francesa Marie Vermeulin, de 22 anys, va desgranar en canvi amb molta energia el Concert en sol major de Ravel, desvetllant sensacions innovadores en l’insistent aiguabarreig de les notes altes, com en un acostament de l’estil interpretatiu més vital d’un Carles Santos. Subratllava amb molta autoritat el final de les frases per bé que una certa duresa i un virtuosisme assolit però no del tot brillant no acabava d’oferir una versió rodona.

Finalment, va actuar el que més tard resultaria guanyador del concurs, el barceloní José Enrique Bagaria, que ja amb 27 anys, va lluir el so que calia per al Concert núm. 1 en mi bemoll major de Liszt. Apassionat i segur, acaronant el fraseig en els moments més poètics, va oferir una excel·lent versió de l’obra que pot interpretar on vulgui. Els aplaudiments van ser més insistents i intensos i ens en vam anar segurs d’haver sentit el guanyador.

Programació: Concerts per a piano i orquestra de Beethoven, Ravel i Liszt pels finalistes del Concurs Maria Canals amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Salvador Brotons

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana (Barcelona). 14 de maig
Jordi Maluquer
El Punt