Cerca de crítiques

Enquesta

Biondi i Weiss al Festival de Música Antiga

El nord des del sud

10/5/2006 |

 

Fabio Biondi va ser el gran protagonista de la darrera edició del Festival de Música Antiga i ara ha estat l'encarregat d'inaugurar una nova fase d'aquest veterà certamen que ha fet la mudança cap a l'Auditori. A l'espera de l'obertura de la Sala de Cambra, la Sala Simfònica es va revelar com un espai massa gran, gens propici per a un recital de clave i violí. Esclar que l'auditori del CaixaForum hauria quedat petit davant del públic atret un cop més per un dels més rellevants músics historicistes de l'actualitat. Tractant-se d'un programa centrat en Bach i en un intèrpret italià com Biondi, és lògic, i alhora tòpic, parlar d'una mirada meridional sobre la música del kantor de Sant Tomàs. Aquesta òptica, per se, no és ni bona ni dolenta, tot depèn de com s'apliqui.

El so lluminós (per què el programa de mà no especificava quin instrument emprava?) i l'estil comunicatiu de Biondi són admirables, però massa sovint la facilitat amb què toca va acompanyada de certa superficialitat en el discurs i de petites brutícies en l'articulació i l'afinació que no són pas fruit de la incapacitat tècnica sinó de la descurança en els acabats. Així va passar en les sonates BWV 1021 i 1019, per sort no en la 1017, amb aquest melangiós siciliano cosí germà de l'Erbarme dich de la Passió segons sant Mateu i un celestial adagio que Biondi encara va tocar millor com a propina.

Va ser en la Sonata op. 6 núm. 2 de Locatelli on el violinista italià va poder deixar anar sense manies el seu vessant més expansiu i virtuosístic, mentre que el clavecinista Kenneth Weiss, veritable primus inter pares tot i una acústica que li anava a la contra, arrodonia l'aposta meridional amb un excel·lent Concerto italiano.
X.C.
Avui