Cerca de crítiques

Enquesta

Recital de Simone Kermes

Aplom en la temeritat

7/5/2006 |

 

Ibercàmera ha presentat la soprano alemanya Simone Kermes amb el típic recital que aplega els estils que l'artista creu dominar. Kermes passa per especialista en el barroc més per les qualitats interpretatives que per les vocals. Pondera cada paraula i mostra un temperament volcànic sota una aparença inicial falsament hieràtica. La veu és extensa, però resulta un punt àcida i monocroma, defectes que supleix amb un fraseig i dinàmiques que capten l'atenció. Però és un cant de força i algunes notes intermèdies han de ser emeses amb tensió perquè podrien trencar la línia, com va succeir en tres ocasions resoltes amb aplom. Va començar amb el trencamanxes del lament de la Cleopatra händeliana i va demostrar que l'extrem agut la tempta irremissiblement i s'hi llança amb temeritat i resultats tècnicament aconseguits, però no sempre musicals. Es pot saludar en ella una diseuse a l'estil de Lemper, repertori en què excel·liria com va deixar entreveure en dues cançons de Poulenc i en el swing aplicat a Rossini.

El pianista de Singapur Yitkin Seow va causar una pobra impressió, però el contratenor català Xavier Sabata en dos duets de Händel va causar sensació per l'amplitud d'una veu suau, profunda i potent i un estupend histrionisme. Treballa amb directors com Christie i Savall, i urgeix, doncs, presentar-lo aquí amb tots els honors, no fos cas que rodés pel món sense passar pel Born.
Xavier Casanoves
Avui