Cerca de crítiques

Enquesta

Le Chambre Philarmonique al Palau

Tres fragments de vida

1/5/2006 |

 

Potser per fer honor al seu nom un punt paradoxal, Le Chambre Philarmonique, aquesta jove formació amb criteris historicistes creada el 2004 per Emmanuel Krivine, ha optat per al seu debut a Barcelona per un programa que mostrava el vessant més íntim, autobiogràfic fins i tot, de tres compositors més associats al gran aparell. Berlioz va sublimar la seva devoció per Shakespeare i la passió per la seva Julieta, Harriet Smithson, a l'Escena d'amor de Romeu i Julieta. L'Idil·li de Siegfried és un reflex de la beatitud familiar de Wagner amb Cosima Liszt, mentre que les Metamorfosis reflecteixen el dolor d'un ancià Strauss per l'ensulsiada del seu món.

Un programa sucós que, per desgràcia, no va tenir justa plasmació sonora al Palau, amb una orquestra encara verda. Intencions i resultats no sempre van anar de la mà, com en l'obra de Strauss, on la direcció sentida però sense èmfasis extemporanis de Krivine no era corresposta per l'orquestra. L'amorosiment que el director francès va aplicar a l'Idil·li de Siegfried també demanava a crits una altra sonoritat, però va ser amb Berlioz on, per desgràcia, la sequedat instrumental sí que va lligar amb la visió avara d'emoció d'un Krivine que semblava dur un escalpel enlloc d'una batuta.
Xavier Cester
Avui