Cerca de crítiques

Enquesta

ORFEÓ CATALÀ, feliç recuperació de l'orgue del Palau

31/10/2003 |

 

La recuperació de l'orgue del Palau s'ha de considerar un gran esdeveniment

FORMACIONS Orquestra Janácek i Orfeó Català
DIA 27 d'octubre
LOCAL Palau de la Música

A la vista dels melòmans, l'orgue ha estat mut durant 30 anys i feliçment ha tornat cridant i cantant: "Era aquí i ningú em feia cas". Diguem-ho amb altres paraules, el concert de la restauració de l'orgue del Palau de la Música ha estat el més emotiu de tots els que hem pogut escoltar en aquest espai.
El seu so va resultar natural. Mai havíem viscut aquest repertori. Tota una època desbloquejada pels solistes Peter Planyavski, al Concert per a orgue, orquestra de corda i percussió, compost per Francis Poulenc, i per Petr Cech, a la Missa glagolítica, de Leos Janácek, precedides per la Suite de danses, de Bela Bartók. Prodigiós, meravellós.
La formació convidada va ser l'Orquestra Filharmònica Janácek d'Ostrava, de plantilla mitjana, però eficacíssima, àgil, conjuntada i afinada. Cordes i fustes van tocar amb dolçor infreqüent; metalls i percussió van resultar convincents. El seu director és Thomas Rösner, un jove de 30 anys que està fent una carrera molt brillant, però que aquí va resultar novell. La partitura de Bar- tók és endimoniada, rítmicament parlant. La van treure amb moderada tensió. El concert de Poulenc va resultar tan amable com espectacular gràcies a la participació de l'orgue solista. A la segona part, l'obra de Janácek va dominar la vetllada, amb l'ajuda de l'Orfeó Català en estat de gràcia. Magnífica la soprano Katarina Jóvanovich i en un paper més discret, la mezzo Mujca Vedernjak; esforçat el tenor Ievguini Txapovalov, i molt digne el baix Peter Mikulas.

Luis Polanco
El Periódico