Cerca de crítiques

Enquesta

Inauguració de l'orgue del Palau

L'orgue ja sona

29/10/2003 |

 

Obres de Bartók, Poulenc i Janácek. Katarina Jóvanovic, soprano. Mojca Vedernjak, contralt. Ievgueni Shapovalov, tenor. Peter Mikulas, baix. Peter Planyavsky i Petr Cech, orgue. Orfeó Català. Orquestra Filharmònica Janácek. Director: Thomas Rösner. Palau de la Música Catalana, 27 d'octubre.


Han hagut de passar massa anys, però per fi el Palau de la Música té en condicions un dels elements més visibles de la sala de concerts, l'orgue. L'instrument restaurat per Gerhard Grenzing ha rebut el seu bateig de foc en un ben pensat programa d'obres de la primera meitat del segle XX que explotava al màxim les seves possibilitats, però, esclar, va ser quan la fera rugia a tota potència quan l'impacte va ser més gran. Peter Planyavsky va saber trobar l'equilibri entre solemnitat i lleugeresa en el Concert per a orgue, corda i timbales de Poulenc, mentre que el solo de Petr Cech a la Missa glagolítica de Janácek va ser poc menys que espectacular.
Una orquestra txeca de sòlid professionalisme i so en ocasions agrest, la Filharmònica Janácek d'Ostrava, un director jove amb les idees clares, l'austríac Thomas Rösner, i un Orfeó Català exultant en l'obra de Janácek van ser els altres protagonistes d'una jornada ben especial. Va obrir la sessió una Suite de danses de Bartók en què Rösner va subratllar l'ímpetu dinàmic de la partitura, mentre que en el Concert de Poulenc el diàleg amb el solista va ser de gran fluïdesa. En canvi, a la Missa de Janácek, la batuta va mostrar més crispació que joia, més tensió que celebració. Orquestra i cor van respondre sense problemes a la contundent lectura de Rösner, Katarina Jóvanovic, Ievgueni Shapovalov i Peter Mikulas no van tenir cap problema a superar els ímpetus sonors, mentre que Mojca Vedernjak es movia en un correcte segon pla. La primera avaluació de l'orgue del Palau és més que positiva: ara només cal saber aprofitar-lo.
Xavier Cester
Avui