Cerca de crítiques

Enquesta

Oue dirigeix la Setena de Bruckner amb l'OBC

Vot de confiança per a Oue

6/2/2006 |

 

Liszt: Concert per a piano i orquestra núm.1 en mi bemoll major.
Bruckner: Simfonia núm. 7 en mi major
L’Auditori, de Barcelona. 4 de febrer de 2006.
José Menor, piano. OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). Dir: Eiji Oue.

Hi ha obres que no s’haurien de fer sinó en programes individuals, monogràfics. Tal cas convindria a la monumental Setena de Bruckner. Val a dir que la recreació del dissabte fou més acabada i va permetre copsar millor els ben preparats perfils d’un director que va custodiar la densa obra de memòria. La base era bona: l’orquestra estava motivada i Oue transmet. El japonès va plantejar-la d’acord amb les possibilitats del planter però revitalitzant-lo de manera que fins i tot algú s’atreví amb un “sembla una altra orquestra”. Si non è vero, è ben trobato. Una gran força interior, comunicativa, de lloable construcció i cura en les seccions va donar caràcter a l’Scherzo, volada lírica a l’Adagio amb l’opcional esclat de plats i triangle, i magnitud en els passatges a mode de coral. En les particularitats, es percebé certa rotunditat en els metalls, si bé les trompes i tubes wagnerianes van tenir diverses entrades no del tot unísones; un substrat de meritoris i llargs pedals en redoblament de les timbales; i unes cordes més que suficients amb bona tasca de les greus.

Però, el programa estava encapçalat pel primer concert per piano de Liszt. De receptes distants als piromusicals buits o efectistes, i gens tova en el gruix orquestral. Una lectura mesurada on José Menor va veure’s recolzat i ben concertat pel japonès, emfatitzant jocs dels silencis i claredat en l’exposició dels temes, malgrat uns resultats poc condensats i tendents a la poètica i cert intimisme –molt clar en l’Adagio-.
Albert Ferrer i Flamarich
Catclàssics